La imatge formava part de l'antic retaule de l'altar major de l'església de Sant Vicenç. Es trobava situada a l'extrem dret de la tercera franja. Aquest retaule fou construït pel mestre Jaume Rubío de Moià amb qui es signà un contracte d'encàrrec l'any 1610. La construcció tingué lloc entre els anys 1610 i 1617. César Martinell, afirmava que es tractava del primer retaule completament resolt amb escultura, sense els grans quadres pintats, usuals en aquella època. Es tractava d'un retaule de fusta del primer barroc català, i tenia cinc cossos verticals en disposició poligonal, per tal d'adaptar-se a l'absis del temple. Les seves mides aproximades eren d'uns 9 metres d'alçada per 8 metres d'amplada, ocupant la major part del presbiteri, adaptant-se a l'absis. El sostenien quatre feixucs atlants de pedra, possiblement sense policromar. La predel·la o primera franja esculturada representava les escenes de la Passió: l'oració de l'hort de Getsemaní, la coronació d'espines, Jesús portant la creu, i l'assotament. Per una porta es podia passar al darrera del retaule, on originalment hi havia la sagristia, i arribar al centre del retaule on hi havia la imatge del Sant Patró. La segona franja - d'esquerra a dreta - contenia dues imatges, una sobre l'altra, que podien ser dos evangelistes i flanquejades per columnes. Desprès hi havia una escena en alt relleu del martiri del sant. L'espai central era ocupat pel magnífic i monumental Sagrari. En efecte, cal dir que el seu conjunt superava el metre i mig d'alçada, i era una mica més alt que els relleus del costat. La tercera franja s'iniciava amb la imatge de mida mitjà de Sant Esteve. Sobre ell un bust, potser de Sant Pau. Al mig del retaule i sobre el sagrari hi havia la imatge de Sant Vicenç dins una fornícula en forma de petxina, flanquejada per columnes. A continuació l'alt relleu del màrtir del patró, i a l'extrem dret, la imatge de Sant Llorenç, avui encara existent; sobre d'ell, un bust de Sant Pere. La quarta franja, ja més estreta, s'iniciava amb un plafó on hi havia escrita la data de 1712, any en que es daurà el retaule. Al mig de la franja, encabida e una fornícula hi havia la imatge de la Immaculada Concepció. La cinquena franja estava presidida per la imatge de Jesús Crucificat. RUIZ I ELIAS A (1998: 97-118) El retaule fou desmuntat el 1936 pels mateixos parroquians, per ordre de les milícies populars, que requerien l'edifici de l'església per a altres activitats. Fou salvada la imatge de la Puríssima, juntament amb la de Sant Vicenç, la de Sant Llorenç i una predel·la del retaule foren salvades. Aquestes imatges foren salvades pels mateixos milicians, ja que la ser daurades van pesar en conservar-les per extreure l'or.
