La representació de Sant Jaume com a peregrí comença a desenvolupar-se a l'època romànica, un segle de gran auge del Camino de Santiago. Així, espontàniament neix una nova concepció iconogràfica que identifica la figura de Sant Jaume amb els peregrins que acudeixen al seu santuari a Compostel·la.
Durant la seva vida, es diu que Sant Jaume deambulava pels camins de la Hispània medieval evangelitzant la població, tot suportant-se amb un bordó, un bastó alt que porten els peregrins, portant una carbassa d'aigua, un barret i una bandolera, adornant-se amb alguna petxina. L'únic element que el diferencia d'un peregrí medieval és el llibre que porta a les mans, que li atorga la categoria d'apòstol evangelitzador.
El sermó Veneranda dies del llibre I del Calixtino , la font escrita de referència per interpretar l'iconografia xacobea, presenta el bordó en el que el peregrí es recolza, com si fos el seu tercer peu, simbolitza la Santissima Trinitat, mentre que la petxina és el símbol de les bones obres que cada peregrí ha de dur a terme durant el seu viatge al santuari de Compostel·la.
