Hostal del Porc
Vilanova del Camí

    Anoia
    Carretera Vella de Madrid a França, s/n
    Emplaçament
    A l'esquerra del torrent de Cal Marquès. A tocar de la carretera vella de Madrid a França
    304

    Coordenades:

    41.57753
    1.6645
    388667
    4603733
    Número de fitxa
    08302 - 17
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08303A004000120000QE
    Autoria de la fitxa
    Miquel Gea Bullich

    Edifici a quatre vents amb dos nivells, planta baixa i planta pis, i amb el cos principal format per dos cossos juxtaposats de planta rectangular, una amb el costat llarg mirant a ponent i l'altra a migdia. La façana principal s'obre en direcció ponent i dóna accés directe al cos més estret. Aquest cos conté l'accés principal a l'habitatge i exteriorment es troba força diferenciat de la resta de la casa. El cos que es juxtaposa per darrera el cos on s'obre la façana és molt més gran i presenta també forma rectangular. A la part de tramuntana d'aquest segon cos s'hi adossen diversos annexos menors.
    Al cos més petit, que conté la façana, la planta baixa presenta una fàbrica de maçoneria on es barregen pedres i fragments de material constructiu, tot lligat amb morter de calç. La planta primera, en canvi, està íntegrament realitzada amb maó massís lligat amb morter de calç. Aquesta façana presenta una composició simètrica de tipus neoclàssic amb relleus de morter que imiten cadenes cantoneres de carreus a les cantonades i pilastres a la part central. La part superior de la façana està rematada per un frontó triangular que ocupa la part central. En aquest frontó s'obre una finestra doble. A banda i banda del frontó hi trobem una barana de balustres de pedra artificial directament relacionada amb un terrat que només trobem en aquest estret (quan a profunditat) cos inicial, mentre que el cos que es juxtaposa per la part posterior al primer està cobert per una teulada de dos aiguavessos.
    A la façana principal hi destaca, per sobre de tot, una escala exterior doble que puja des dels extrems fins a una tribuna situada a la part central. Tant les escales com la tribuna compten amb balustres també de pedra artificial.
    Tant els pilarets que sustenten la tribuna com la seva estructura inferior i la de les escales estan fetes amb ferro que en alguns trams presenta ornamentacions del mateix material.
    Els accessos principals a la planta baixa i a la planta pis es troben en aquesta façana principal, tant el de la planta baixa com el de la planta pis es troben centrats, en perfecta simetria amb la façana. L'accés al de la planta superior es fa a través de la tribuna esmentada i les escales.
    Pel que fa al cos que trobem darrera el que allotja la façana principal, compta igualment amb planta baixa i planta pis. La façana visible, la del costat de migdia,compta amb quatre obertures en cadascun dels nivells, disposades de forma ordenada i simètrica. Les corresponents a la planta baixa són portes i les de la planta superior també que, en aquest cas, donen accés a sengles balcons construïts amb ciment i que tenen baranes de balustres del mateix material. La fàbrica dels murs de càrrega d'aquest cos està formada per tàpia al pis superior i, probablement, maó a la planta baixa (l'arrebossat no deixa veure-ho de forma clara).
    Els annexos del costat de tramuntana compten només amb planta baixa i estan obrats amb maçoneria amb les obertures emmarcades en maó.
    A banda dels dos cossos principals i els annexos adossats pel costat de tramuntana hi ha un cobert de dues plantes aïllat situat a uns pocs metres en direcció llevant.
    L'estat del conjunt arquitectònic és, en el moment de la nostra visita, lamentable. L'edifici es presenta totalment obert, si bé endinsar-s'hi seria un acte temerari per la perillositat que implica. Els annexos del costat de tramuntana han perdut, de fa temps, la coberta.

    Continuació Descripció: Sobre la data de construcció de la finca, si bé al cadastre hi figura l'any 1900, sabem que molt habitualment les dades que hi figuren en aquest registre sobre la cronologia tenen poc a veure amb la realitat. Atenent exclusivament a les característiques d'estil i constructives de l'edifici, ens inclinem a pensar en un moment avançat de la primera meitat del segle XX, probablement cap a finals dels anys 20 o 30 d'aquell segle, atenent, per exemple, a l'ús intensiu del formigó en alguns trespols del cos principal i en elements com baranes i balustres. No descartem la possible existència d'una construcció anterior, de la que els murs obrats en maçoneria en podrien ser una pervivència.