Hostal del Lledoner de Baix
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia àmpliament reformada al segle XIX com a hostal de camí ral, ara de propietat municipal i reconvertida a nous usos. És un edifici de planta rectangular, que fa cantonada als carrers Lledoner i Corró. Consta de planta baixa i pis, amb un cos central que sobresurt i que podria ser el resultat de l’adaptació d’una anterior masia de planta basilical. El cos central és coronat per una cornisa balustrada. La coberta és plana al cos central, i en els laterals a una vessant. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a les cantonades i als laterals del cos central. El predomini del massís li dóna una expressió compacta. La façana principal es composa en base a un eix d’obertures per cada cos. Al centre hi ha el portal d'entrada, d'arc escarser. Tot i estar situada en una cruïlla la casa presenta una façana principal simètrica i de marcat caràcter representatiu, mentre que les façanes laterals són més austeres, amb obertures petites i aspecte més monolític i menys composat (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985).
A la part posterior conserva un petit espai per a jardí – hort, tancat per un mur perimetral amb una porta de reixa de ferro que té decoració floral i la data "1893".
A la façana hi ha una placa amb la següent inscripció: "En aquesta casa va nàixer el 13 de gener de 1827 Maria Anna Mogas Fontcuberta, fundadora".
Història
No sabem l’origen d’aquesta casa, que devia tractar-se d’una antiga masia reconvertida en hostal. La qüestió és que al segle XIX funcionava com a hostal, que es trobava al costat del camí ral de Vic. Era conegut també com "l'Hostal", "l'Hostal del Lledoner" i "l'Hostal de Corró”. Era un lloc on feien parada i fonda els carreters i viatgers que feien aquesta ruta. L’edificació devia reformar-se i adaptar-se àmpliament en aquest moment, quan va adoptar la fesomia actual, amb una arquitectura molt uniforme i regular, pròpia del segle XIX. En la reixa d’entrada al pati hi ha inscrita la data 1893, quan s’hi devien fer reformes importants. Cal dir que a l’altre costat del camí hi havia una altra masia anomenada del Lledoner. Ara ja no existeix perquè fou enderrocada amb posterioritat al 2002.
Tal com diu una placa commemorativa, en aquesta casa hi va néixer Maria Anna Mogas i Fontcuberta (1827 – 1886). Fou una monja fundadora de la congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor, i és venerada com a beata per l’Església.
Amb la construcció de la nova carretera que havia substituït el camí Ral al segle XIX es va anar urbanitzant el sector. A finals del segle XIX el nucli urbà de Granollers va anar avançant cap al nord. Del 1880 al 1936 es va urbanitzar al nord del carrer de Minetes cap a les Franqueses i al sud, cap a Palou, pel carrer de Sant Jaume, a una banda, i pel de Lletjós, saltant la carretera de Barcelona fins a l'altura de Cal Curt. El 1887 es delimitava la plaça de la Muntanya i, a la dreta del Congost, apareix la barriada de l'estació del Nord. A llevant, amb les fàbriques dels Torras, la de Can Renom i la del Gas, es basteix el nucli de la carretera de la Roca, amb l'incipient passeig de la Muntanya.
Això donà lloc a l'aparició d'algunes barriades perimetrals de personalitat ben definida, com la del Lledoner. Fins el 1922 el barri del Lledoner pertanyia al municipi de les Franqueses. Aquest barri fou incorporat a Granollers per la llei de 5 d'agost de 1922. En realitat formava un nucli satèl·lit que presentava greus problemes per al municipi granollerí en l'ordre administratiu, fiscal i sanitari. En tots aquests motius es va fonamentar l'annexió decretada el 1922, no pas sense l'oposició de l'Ajuntament de les Franqueses (BAULIES, 1965).
Eclesiàsticament la barriada del Lledoner pertany a la parròquia de Corró de Vall i celebra pel setembre la festa major, en la qual tradicionalment es ballava l'Espolsada, típica dansa de Corró. Els granollerins solen concórrer a la festa i pràcticament n'han fet una festa major petita, no solament del Lledoner, sinó de tota la ciutat. Actualment el barri del Lledoner continua conservant un cert tarannà propi (BAULIES, 1965).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) "Del Decret de Nova Planta al 1850", Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
