Hostal de la Plaça
Aiguafreda

    Vallès Oriental
    Pl. Major, 1

    Coordenades:

    41.76797
    2.25027
    437684
    4624286
    Número de fitxa
    08014-208
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVI-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPEC 899348
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    7845020DG3274N0001BS / 7845020DG3274N0002ZD / 7845020DG3274N0003XF
    Autor de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L.

    L'hostal de la Plaça és un edifici del segle XVI que va ser reconstruït a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va habilitar-se com a vivenda moderna als pisos superiors i local comercial a la planta baixa, on es van suprimir els portals antics per obrir-ne de nous.

    És un edifici cantoner de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, les del pis amb sortida a petits balcons de baranes forjades. A la façana lateral hi ha tres portals de factura moderna i dues finestres en cada pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb motius vegetals sobre les finestres dels pisos superiors i carreus a les cantonades. El ràfec està coronat amb una cornisa senzilla.

    L'hostal del poble de les Ferreries estava situat a la confluència de la plaça i el camí ral de Barcelona a Vic. Al segle XVI ja consta entre les possessions del castell de Cruïlles un hostal a la plaça de la població, a les golfes del qual guardaven el delme. Durant el segle XVII, el baró Pere d'Aimeric farà construir un nou hostal sobre l'antic, amb unes corts de notables dimensions per albergar-hi els carruatges dels estadants. El baró Francesc de Pignatelli el va establir a favor del municipi l'any 1719, tot i que gairebé un segle més tard en van sol·licitar la possessió. Aleshores van ampliar-lo afegint-hi la casa que havia estat la carnisseria. Durant les guerres carlines va ser utilitzat com a fortalesa per ambdós bàndols, motiu pel qual va ser cremat i destruït. A mitjans del segle XIX, l'emfiteuta Joan Mora, sol·licita els prínceps de Belmonte de reconstruir-lo. Tanmateix, va deixar d'utilitzar-se com a hostal per l'elevat cost de la reconstrucció i perquè la nova carretera ja no hi passava per davant.

    SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.