Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Actualment, l'Hostal de la Grua és un edifici entre mitgeres, amb construccions modernes als costats, situat al carrer del Sant Crist de la Grua, davant mateix de la capella homònima.
És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, però a un únic vessant. Fet que podria indicar que es tracta només d'una part de l'hostal original. L'edifici actual és d'un únic cos, amb una disposició regular de les obertures, distribuïdes en tres eixos de verticalitat, definits en planta baixa pel portal d'entrada, al mig, i dues finestres reixades als costats, amb persianes de llibret, que arrenquen d'un guardapols en forma de teulada. L'ampit està revestit de peces de ceràmica blava.
A la planta pis, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres, amb persiana de llibret als costats. Totes les obertures són de llinda recta. La façana es remata amb una cornisa que amaga el carener. Hi ha un rellotge de sol pintat de forma quadrada sense línies horàries i amb els números en caràcters romans. Es troba entre els dos respiralls de ventilació de la cambra d'aire.
A la façana nord-est hi ha una petita finestra amb una reixa amb motius entrellaçats dins una forma el·líptica.
A través de fotografies antigues s'aprecia que era un edifici de planta baixa i pis, amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés era d'arc de mig punt i a la dovella central hi havia una petxina de pelegrí. A cada costat hi havia dues finestres reixades. Cadascuna d'elles tenia una altra finestra més petita al costat i una porta d'arc rebaixat. Al primer pis hi havia dos balcons. Al costat dret hi havia un barri d'entrada amb una porta d'accés de mig punt i al davant hi havia un pou. A l'altre costat del camí hi havia la capella del Sant Crist de la Grua mirant cap a Mollet.
Història
El barri del Sant Crist de la Grua, tot i que actualment és del municipi de Montmeló, anteriorment pertanyia al terme municipal de Parets. L'hostal de la Grua surt esmentat nombroses ocasions en la documentació conservada. Per exemple, en el fogatge de 1553 de Parets consta un "Matheu Bach fuster qui esta en la ferreria de la Grua i en Trancolet qui esta en l'hostal de la Grua".
També surt dibuixat junt amb la Capella del Sant Crist, en el plànol del terme i parròquia de Montmeló de l'any 1747, i que es troba a l’Arxiu de Sant Pere de les Puel·les.
En el segle XVIII, el baró de Maldà va recollir les impressions dels seus viatges en un dietari. Segons explica, va passar per Montmeló entorn de 1775 i diu que el poble és a un quart d'hora de passada la casa o hostal de la Grua.
També cita l'hostal en Vicenç Plantada en la seva "Excursió a Montmeló" del 12 de maig de l’any 1881. Diu que després de passar el riu Tenes pel pont del ferrocarril, deixa a l'esquerra el Trench que havia estat un hostal, can Gurguí, can Ribera, can Puig i el famós hostal de Grua, davant del qual hi ha una capelleta en la qual es venera el Sant Crist que deixà Sant Vicenç Ferrer després de fer un sermó i un miracle. D'aquest miracle de Sant Vicenç Ferrer a la Grua hi ha diferents versions. Unes diuen que quan el sant passà per l'hostal de camí a Barcelona, va reproduir el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos, però en aquest cas fou amb vi i pans. Unes altres diuen que va treure vi del pou que antigament existia al costal de l'hostal.
Bibliografia
ARITZETA, M. (1994). Viles i ciutats de Catalunya. Barcino.
GUASCH, Manel i UMBERT, Josep (2008). Montmeló, 115 anys d’imatges. Centre d’estudis Montmeló.
IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.
PIÑERO, Àngel i UMBERT, Josep (2009). Aproximació a la història de Montmeló: segles IX-X. Centre d’Estudis de Montmeló.