Himne a sant Zenon / Zenó
Arenys de Mar

    Maresme
    Arenys de Mar

    Coordenades:

    41.580535157393
    2.5494155287743
    462440
    4603304
    Número de fitxa
    08006 - 402
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XX
    Any
    1943
    Joan Draper la lletra i Xavier Maimí la música.
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    L'Himne de lloança a Sant Zenó es canta el dia 8 de juliol, la vigília del dies natalis del sant, a l'església de Santa Maria d'Arenys de Mar. És durant la celebració del res de les completes o, més ben dit, en acabar el res. Llavors s'obren les portes de l'església que, durant les completes estaven tancades, i tothom, els de dins de l'església i els que esperen a la plaça es fonen cantant l'himne que diu així:

    Cantem un himne a Sant Zenon / Patró d'Arenys, la gaia vila, /que els nostres enemics confon / i ens fa la vida tan tranquil·la, / Honor i glòria a Sant Zenon! /Honor i glòria a Sant Zenon!
     
    En l'alba sangonent del cristianisme, / els senyalats amb l'aigua del Baptisme / d'esclaus rebien el vil tractament. / Convertits que vau ésser a la llei nova / Vós i els vostres companys de dura prova / vau suportar sense defalliment.
     
    Cantem….
     
    La fe dels cristians us sostenia / i amb més força afirmàveu cada dia / que només de Jesús éreu soldat. / Ben aviat la paga us era dada / que a la mateixa vall verda i gemada /
    i com Sant Pau fóreu decapitat
     
    Cantem…
     
    Quan Arenys caminava amb passa incerta / confiant que estaríeu sempre alerta, / us escollí per guia i per Patró. / Ha conservat fidel vostre guiatge / i d'un pom de verol us fa homenatge / un cop cada any i us porta en processó.
     
    Cantem…

    En acabat, es veneren les relíquies del Sant.

    Aguiló (2015) explica que "en els darrers vint anys, aquest cant, s'ha popularitzat i massificat tant que s'ha transformat en un dels principals actes de la festa major amb una renovada manera d'interpretar-lo per part de les noves generacions. No importa cantar bé ni saber-se la lletra. Simplement, la gent hi acudeix en massa per cantar la tornada ben fort i el que és més important, fer-ho en grup". I afegeix que aquest nou enfocament ha creat controvèrsia social entre els veïns, manifestant dues maneres d'entendre un mateix fet musical: la interpretació de caràcter més tradicional i una manera més transgressora. Diu que és el reflex de posicions polítiques, estatus social, creences religioses, poder adquisitiu, etc., ja que és un moment on el poble queda clarament dividit entre el sector conservador i el sector progressista, on la música juga un paper crucial com a vehicle per a canalitzar un descontentament social.

    Per Aguiló (2015), l'Himne de Sant Zenó s'ha transformat en una mena de crit a la desobediència que per una determinada franja del col·lectiu arenyenc actua com a símbol de canvi generacional amb totes les connotacions que això comporta. En els últims anys, s'ha utilitzat aquest cant per reafirmar-se com a individus dins del poble i per mostrar un descontentament amb l’entorn social, polític i econòmic. 

    Aquest acte neix l'any 1943, en plena dictadura, fet que va marcar la seva interpretació durant més de trenta anys. Durant la transició es posa de moda l'assistència a l'acte per part d'un col·lectiu de joves progressistes. Aquesta iniciativa, com a forma de transgressió de les normes pactades provoca tanmateix una gran discrepància i acceptació segons el sector de la població (conservador/progressista) i crea, alhora, una nova manera d'entendre un fet musical que es transforma amb el temps en un dels actes més importants de la festa major.

    AGUILÓ, Ferran (2015). Himne a sant Zenon. Canvi en la significació de la tradició; dins Perifèria. revista de recerca i formació en antropologia, núm. 20 (2), desembre de 2015, pp. 91- 107. Vista de Himne a Sant Zenon: canvi de significació de la tradició. (uab.cat) [consulta el 9 de maig de 2023].