Habitatge carrer Antoni Figueras 14
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, i espai de sotateulada. La coberta és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El ràfec sobresurt amb llates i biguetes de fusta. Les cantonades de la façana principal són de totxo vist, material emprat també a les obertures i marcant les línies de separació dels forjats de les diferents plantes.
És un edifici que està envoltat d’un jardí al qual s’accedeix mitjançant dues portes des del mateix carrer. La tanca que delimita amb el jardí és de sòcol de pedra sense treballar i pilarets de totxo. És possible que aquesta estructura hagi estat reformada ateses les característiques dels materials usats.
La façana principal de l’edifici destaca per la seva simetria, presentant una distribució en eixos que li donen verticalitat. L’ús del totxo vist crea formes geomètriques que donen moviment a l’edifici.
L’entrada principal es realitza a través de tres esglaons des del carrer i mitjançant una obertura emmarcada amb totxo vist d’arc rebaixat. Els finestrals de la planta baixa i pis presenten un emmarcat gairebé idèntic, en destaquen altra vegada les formes geomètriques, sobretot pel que fa a les formes triangulars que recorden els frontons clàssics. A la planta baixa, les finestres presenten reixes amb treball de ferro forjat.
La balconada del primer pis, té llosana i mènsules de formigó i una barana amb treball de ferro forjat i motius florals.
A l’espai sota teulada hi ha dues obertures centrals que recorden a una galeria de coronament. Les dues finestres, d'arc angular o rectilini, estan separades per una columneta d'estil clàssic.
Història
Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües mineromedicinals, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.
Segons les dades del cadastre, l’edifici és del 1915.
Bibliografia
LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.
PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.
