Etimològicament, pèlag és sinònim de toll, més concretament, en el sentit de 'gorg', un punt d'un riu en què el llit és més profund i l'aigua s'hi estanca. Curiosament, però, l'origen de pèlag no té res a veure amb els rius, sinó amb l'aigua de mar endins, perquè el llatí pelagus volia dir 'alta mar, mar obert'.
D'aquest gorg es coneix una llegenda, amb el nom de "La Fada del Campanar", que conta que a la vigília de Sant Joan, a les dotze de la nit, es reuneixen totes les fades dels entorns, i tenen consell en el Gorg d'en Pèlags o Pèlecs.
D'aquest topònim s'han trobat documents datats ja de l'any 1340 on anomenen "loco vocato Pelech cubertrat"; de l'any 1393 "loco vocato al pelech cubertrat sive acerola"; de l'any 1429, "loco nominato pelech cubertorat"; de l'any 1631, "la partida de pelach cuberta"; de l'any1165 "Gorch d en Pelechs"; de l'any 1720 "loco vocato la torra roja o Gorch d en Pelachs", i als segles XIX i XX conegut l'indret amb el nom de "gorch o gorc d'en Pelachs o Gorg d'en Pelacs".
Moreu-Rey (1962), diu que és un saltant i gorg del Riu de Codonys, més avall del Pascol. El lloc conegut actualment amb el nom del Gorg d'en Pèlecs, es troba referenciat en varis documents datats dels anys 1340, 1347, 1393, 1429, 1631, 1665, 1702, 1720, 1724, concretament "loco vocato Pelch cubertrat"; "as palech cobertrat"; "pelagum vocatum cubertrat"; "loco vocato al pelech cubertrat sive acerola"; "loco nominato pelech cubetorat"; "la partida de pelach cuberta"; " "pelech cobert"; "gorg d en Pelechs"; "loco dicto d en Pelex Cubertat"; "partida dita el Pelachs"; "al pelachs"; "gorch d en Pelch", "Gorg d'en Pelacs"; aquest últim ja esmentat durant els segles XIX i XX.
