Goigs en lloança de la Verge de Lourdes
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que tradicionalment es canten a l’església de Santa del Barri o Santuari de Lurdes.
Les edicions consultades tenen per títol “Goigs en lloança de la Verge de Lourdes en el seu santuari de la Parròquia de Tona” o “Goigs en lloança de la Verge de Lourdes en sa venerable imatge de Santa Maria de Tona”. Cal destacar la versió realitzada l'any 1958 amb motiu del centenari de Lourdes, amb lletra de Mn. Joan Colom i música de P. Josep Ma. Riubrogent, BF. Sota aquests títols es donen una lletra i música igual.
El text diu el següent:
Puix que la font de la gràcia
neix en vostre sant altar:
Verge de Lourdes de Tona,
vulgueu-nos sempre ajudar.
D'un nimbo d'or rodejada,
baixa del cel la Senyora,
amb majestat que enamora,
i en la terra s'és posada:
¡quant ditxosa és l'encontrada
que es digna visitar.
Sobre d'una gruta posa
el seu pur i virginal peu:
és tan blanca, que la neu,
ni de lluny, mirar-la gosa;
el seu flaire és el de la rosa
que esclata de l'alba al clar.
…
Una segona versió sota el títol de “Goigs a llaor de la mare de Déu de Lourdes venerada a la seva Ermita de la Parròquia de Tona. Bisbat de Vich”, presenta una alternativa pel que fa a la música i a la lletra. La lletra és de Mn. Joan Colom i la música de P. Josep Maria Riubrogent, S.F. Aquest està datat de 1858: Centenari de Lourdes.
Per la rosa primicera
que en els peus us va florir:
Verge Blanca miraclera,
perfumeu-nos el camí.
Que era humil la pastoreta
que albiràreu des del cel,
delicada violeta
que ara té clarors d'estel!
Quina flor més encisera
per al vostre bell jardí!
...
Per l'amor que ens acarona
des d'aquell dia tan clar,
el gentil poble de Tona
us bastia aquest altar:
La guspira es feu foguera
que ningú veurà morir.
...
Tot i que el santuari és conegut històricament amb l'advocació de Lurdes (la grafia catalanitzada del nom), a tots els goigs es cita com a "Lourdes", la forma francesa del nom.
Història
Els goigs són composicions poètiques, de caràcter popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants, amb àmplia tradició. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec o una processó. La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat.
