Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que es veneren a la capella del Sant Crist de la Grua situada en el carrer homònim i que diuen així:
Goig en llahor / Del Sant Christ de la Grua / Que’s venera en Montmeló.
Primera columna:
Puig que sou nostre Patró / y tant nos afavoriu; / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
Quan de la regió vehina / lo gloriós Vicens Ferrer / á sembrar llevor divina / vingué al català terrer, / portava per comanyó / aqueix sant Christ compassiu. / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
Sermoneja en tot paratje / l’Apòstol valencià / Mostrant la sagrada Imatge / al Rosselló y l’Ampurdà; / ab ella devalla al Plá / del Vallès ab gran gentiu / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
La multitut fervorosa / tres dies ha que’l segueix; / si ohintlo l’esperit gosa, / algun cos ja defalleix. / Vicens que se’n compadeix / el diví Company ho diu. / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
Dret á Montmeló fent rua / demana vi al hostaler, / mes l’hostaler de la Grua / tal servey no l’hi vol fer; //
Segona columna (continua l’estrofa):
d’eix sant Christ ne fou voler / per mostrar són poderiu. Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
L’Apòstol que ab Deu confia / al pou de fora’l portal / ab lo Crucifix fa via / resplandint llum celestial. / Prega ab fervor sens igual / y’l Cel mes bell li sonriu. / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
Ab la Imatge venerada / Les aygues ha benehit, / La benedicció sagrada / Les tornava vi esquisit. / -¡Miracle!- clama ab delit / Lo poble y la fé reviu. / Als vallesans que us adoran Sant Christ de la Grua ohiu.//
Quan veu aytal maravella / diu lo sant Predicador: / -Del Senyor la Imatge bella / dexaré aquí per recort; / puig hi mostra son amor / li plaurà exa vall joliu. – / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
Dintre una humil capelleta / s’ovira desde llavors / la Imatge n’era perfeta / mes la dexan ja’ls colors. //
Tercera columna (continua l’estrofa):
Cinchents anys que reb olors / de les flors d’eix pagesiu. / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
A tota hora es invocada / pels catalans del Vallès, / los pobles d’exa encontrada / Bè conexen ses mercès, / y’l de Montmeló encar més / per viure á frech de son niu. / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
En temps d’axut y malures / hi venen en processó / tornant goig les amargures / quan li han feta oració. / Consol en tota aflicció / dau Vos, sant Christ compassiu. / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
Ab los cors d’amor encesos / perçò avuy us demanem / Que á vostres braços estesos / com à bons fillets visquem, / Y quan lo trist mon dexèm / en la gloria’ns aculliu. / Als vallesans que us adoran / Sant Christ de la Grua ohiu.//
Y. Adoramus te, Christe, et benedicimus tibi. / n. Quia per crucem tuam redemisti mundum. / OREMUS. Deus, qui pro nobis Filium tuum Crucis patibulum subire voluisti, ut inimici à nobis expelleres potestatem: concedí nobis famulis tuis, ut resurrectionis gratiam consequamur. Per eumdem Christum Dominum Nostrum. Amen.//
Lo Exm. é Ilm. Sr. Bisbe de Barcelona Dr. D. Jaume Catalá y Albosa, ha concedit 40 dias de indulgent- / cia als fidels de la diòcesis cada vegada que llegescan ó canten aquestos Goigs ab la deguda devoció.
Barcelona. Estampa de la Llibreria Religiosa, carrer Alt de Sant Pere, núm. 4. 1890
Francesc Gosalbes i Castañé (1936) d’Amics del Folklore de Catalunya, relata la història de Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua; segons la qual, l’apòstol anava arreu de Catalunya per tal d’evangelitzar la gent. Encara que no els visités tots, la seva presència era precedida per l’anomenada de la seva vida miraclera i les persones acudien al poble o ciutat on ell es trobava i era esperat amb delit. Vicenç Ferrer feia camí a les tardes, i quan el sol anava a la posta avançava cavalcant una mula dòcil i pacífica i portant a la mà dreta una creu. Al seu redós caminaven els germans del mateix orde i llurs deixebles. Feien seguici els membres que formaven la companyia dels flagel·lants.
La tradició conta que l’any 1409 passà per allí Vicenç Ferrer i llurs acompanyants. L’apòstol s’aturà a l’hostal i demanà que li servissin vi pels seus acompanyants. Els hostalers no el van voler atendre. Després d’insistir, se n’anà al pou del davant mateix de l’hostal i féu pujar l’aigua convertint-la en vi per assedegar a tota aquella gent. Havent vist el miracle els hostalers, volgueren aprofitar de l’ocasió, però l’apòstol, per obra de Déu, féu baixar el vi convertit, al fons del pou tornant aquest líquid altra vegada convertit en aigua.
Com a record del seu pas, Vicenç Ferrer hi deixà el Sant Crist que portava i pel qual més tard es feu construir una capella.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).
Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment, cal situar-los a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques.
El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
GOSALBES I CASTAÑÉ, Francesc (1936). Sant Vicenç Ferrer a l’hostal de La Grua (Montmeló). Dins Curiositats de Catalunya, núm. 22, pp. 21-23, del 30 de maig de 1936.
