Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs en alabansa de Nostra Senyora de Gracia que es venera en la ermita del terme de Santa Susanna.
Edició en un únic color blau, en paper corrent sense numerar. Dibuix i orla al boix. Sense rúbrica ni signatura. Imprès per Tipografia Carreras de Girona.
Quadre delimitat per una orla estreta de motius florals i una ziga-zaga de botons també florals. Després de l’encapçalament, enquadrat al centre, una representació de la Mare de Déu de Gràcia, a l’interior d’una capelleta o fornícula ornamentada amb motius vegetals i geomètrics. Està asseguda sobre un bell tron decorat amb reminiscències gòtiques. Està abillada amb una túnica (blanca) cenyida per un cíngol i un mantell desproporcionat que només deixen veure els dits dels peus, nusos. Al cap descansa una corona real amb incrustacions.
Sosté el Nen Jesús amb el seu braç esquerra. El rostre, ofereix una doble expressió, mentre que el somriure reflexa una agradable sensació d’alegria, els ulls mostren un matís melangiós. A la mà dreta té i un lliri, i el nen Jesús fa el mateix amb una esfera rematada per una creu.
A ambdós costats de la imatge, dos gerros simètrics amb flors de diferents tipus, entre les quals sobresurt un gira-sol al centre.
Text disposat en dues columnes dividides per una orla central vertical de motius florals i geomètrics de gran bellesa.
La transcripció sencera del goig, diu així:
Primera columna:
En aquest Puig sóu Senyora, / la font y Mare de Gracia: / dels enemichs y desgracia / deslliuraunos en tota hora. //
La vostra concepció / fou sens culpa ni pecat, / puig sóu lo hort hon no ha logat /
entrar lo infernal dragó, / a escampar la corrupció; / a ns bé sóu de ell vencedora: etc. //
Fou la vostra santa vida / molt mes divina que humana, / puig vivíeu recollida, / fugint tota honra mundana: / vostra virtud sobirana / al mateix Deu enamora: etc. //
Gran ditxa haveu alcalsat / de ser Mare de Señor, / vostra excelsa dignitat / es digna de tot honor. / estimaren tal favor / sent agrahida Senyora: etc. //
Lo sérne Mare i doncella / es cosa, que pásma al món, / lo Senyor del alta Sion, obrá en Vos tal maravella; / los que vostres devots son, / vos tenen per protectora etc.//
Segona columna:
En totes les parts del món / feu miracles, Mare pía, / assistint de nit i dia / als que vostres devots son, / ja que invocant vostra nom, / siáulos consoladora: etc. //
Als pobrets afavoriu, / als que ploran consolau, / salut als malalts donau, / als pecadors convertiu, / a est poble amorosa oiu / quant vostre favor implora: etc. //
Lo Fill als bressos teniu, / al cual atenta mirau, / per nosaltres lo pregau; / vostres mèrits li oferiu; / lo perdo de ell obteniu / per tanta gent pecadora: etc.//
Feu que vencem lo pecat, / con de ell foreu vencedora. / deslliuraunos gran Senyora / del foch de la eternitat.//
Y. Ave, maria, gratia plena allelúia. // R. dóminus lecum, alleluia.
ORATIO
Deus, qui humáno géneri bealae Mariae virginitále fecúnda reparationis gratiam / contulisli: concedí; ut quám grátiae Matrem apllémus in terris, ejus fe-//lici consórtio perénniter per fruamur in coelis. Per Christum D.N. R). Amen.
Tipografia Carreras – GERONA
L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia, edificada l'any 1715 per iniciativa del col·lectiu de mariners, pertany al terme municipal de Santa Susanna, però se n'en cuida la parròquia de Santa Maria de Pineda i la relació més estreta és amb Pineda de Mar. També s'hi fa un aplec, on l'assistència de pinetencs és majoritària i on es canten els goigs, que es van recuperar l'any 2007 després de decennis sense commemorar-se.
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses.
Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).
Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions.
Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Bibliografia
LLORENS, S. (1992). El cançoner de Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar (Facsímil de l'edició de 1931).