Goigs d'Olesa
Olesa de Bonesvalls
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Hi ha tres goigs a tres patrons: a Sant Sebastià, a Sant Joan i a Santa Maria de l'Anunciació. Goigs a Sant Sebastià, sant venerat per un vot del poble degut a una epidèmia que es va cobrar amb una gran mortaldat infantil el 1894. Goigs a Sant Joan Baptista, titular i patró de la parròquia d'Olesa de Bonesvalls. Són del 1953, amb lletra de mossèn S. Misser i música de mossèn Josep Maideu, organista de Santa Maria de Vilfranca. Van ser dictats per Mn. Misser l'any 1947. Les 18 estrofes son una al·lusió a la història, entorn geogràfic i natural, feines i costums del poble. Les notes que van donar fruit a la lletra dels goigs van ser recollides per Mn. Misser que exercí d'ecònom a Olesa durant tres anys. Fruit d'aquesta compilació històrica va publicar les "Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls" l'any 1953, primer llibre que recollia la història del terme. Goigs a Santa Maria de l'Anunciació, venerada a la Capella de l'Anunciata de l'antic Hospital de Cervelló. Van ser dictats a Madrid l'any 1960 per Mn. Misser i Mossèn Masdeu va compondre una tonada. Dª Amèrica Olivella i el seu gendre, el Dr. Lluís Torrent, van costejar l'edició en xilografia del mestre Antoni Gelabert, dirigida per Torrell de Reus.
Història
Els goigs són unes composicions poètiques de caire religiós fetes per ser cantades pel poble. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval catalana, amb diverses mostres en vers des del segle XIV; la més famosa i una de les més antigues és la "Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó", conservada al "Llibre vermell de Montserrat". De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs, escrits a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i a més es van utilitzar sovint amb finalitats polítiques o burlesques.
Bibliografia
LLORAC I SANTÍS, Salvador (1993). Olesa de Bonesvalls. Un paisatge, un passat i un present. Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls Ajuntament . MISSER I VALLÈS, Salvador (1953). Glosses històriques d'Olesa de Bonesvalls Salvador Misser i Vallès. Barcelona Tall. Gràf. J. Prats Bernadàs. MISSER I VALLÈS, Salvador (1993). Catàleg monumental de l'Arquebisbat de Barcelona Penedès-Garraf (vol. 1). Olesa de Bonesvalls, Parròquia de Sant Joan i Hospital de Cervelló. Barcelona Arxiu Diocesà de Barcelona 1993.
