Goigs dedicats a Santa Amància
Arenys de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Coneixem tres versions, en castellà, una de l’any 1885, la segona de 1892 i una tercera versió de la qual no en tenim la data. La versió de la present fitxa és la més antiga, sense datar, en tot cas del segle XVIII, ja que Pere Morera era impressor de Vic durant els anys 1743 i 1764. Estava casat amb Margarida Masvidal, i en morir, la seva filla, Maria Morera, vídua de Joan Dorca, reprengué la impremta fins el 1800.
Es tracta d’una còpia de la primera edició dels goigs de la Santa Amància, venerada a la capella privada de Francisco de Pasqual. Es compon d’una imatge central emmarcada per un requadre, de la santa amb la palma del martiri a la mà dreta i la mà esquerra oberta al cel. Al fons, un vaixell. A l’exterior, a banda i banda, hi ha dos testos de flors formant un requadre. La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica decorada de motius geomètrics.
El text es disposa en tres columnes separades per una sanefa, que diu així:
Primera columna:
Lirio en virginal candor / y por el martirio rosa: / dadnos, Amancia, favor, / Virgen y Màrtir Gloriosa.//
Del candor inmaculado / os adorno la librea, / que es hermosa presea / del cándido y encarnado: / el traje empeñó al amor / por ser vos su amante Esposa: / dadnos, Amancia, &c.//
Violeta en humildad, / azar por la paciència, / girasol en la obediència, / maravilla en santidad; / sois jardin de tanta flor / en virtudes olorosa:/ dadnos, Amancia, &c.//
Enarbolando vandera / Anastasia, Virgen pura, / la fortuna os asegura / alistándoos compañera; / imitando su valor / Os coronais victoriosa. / dadnos, Amancia, &c.//
El batallon esforzado / De doscientas y setenta/
Segona columna:
fué, sin padecer tormenta, / en alta mar engolfado: / la nave guió el Señor / a una isla venturosa. / dadnos, Amancia, &c.//
Fué Palmaria Isla triunfante / quien, á tan felices almas, / Fértil cosecha de Palmas / de triunfos mies abundantes / labró el sangriento rigor / tanta corona preciosa. / dadnos, Amancia, &c.//
Flor de tanta suavidad, / de plantel tan soberano, / cogió el Divino Hortelano / en la flor de vuestra edad; / siendo, aunque cogido en flor. / Fruta á Dios la más sabrosa. / dadnos, Amancia, &c.//
En aquel dichoso dia / que Jesús nació en el suelo, / muriendo nació en el Cielo / de Jesús tal Compañía; / fruto fué del Salvador / Victoria tan nuerosa. / dadnos, Amancia, &c.//
La pureza yá pregona /
Tercera columna:
de la sangre la limpieza, / mas rubricando noblesa / fué esmalte de la corona / el derramado licor / que os tiñó púrpura hermosa. / dadnos, Amancia, &e.//
Por favor particular / vuestras Reliquias venera / esta casa, que se esmera / en su obsequio singular; /es domestico el honor /que por Vos logra dichosa. / dadnos, Amancia, &c.//
Por lo mismo que se ignora / vuestra portentosa vida, / amparad agradecida / al devoto que os implora; / pues con afecto y fervor / la publica misteriosa. / dadnos, Amancia, &c.//
TORNADA / Pues sois florido esplendor, / flor celeste y luminosa; / Dadnos, Amancia, favor,/ Virgen y Mártir Gloriosa. //
V/.Diffusa est gratia in labiis tuis. // R/. Propterea benedixit te Deus in eternum.
OREMUS
Deus, qui inter coetera potentiae tuae miracula, etiam in sexu fragili, victoriam Martyrii contulisti: / concedí propitius, ut qui Beatae Amantiae Virginis et Martyris tuae, natalitia colimus, per ejus ad te / exemple gradiamur: Per Christum Dominum Nostrum. Amen.
VICH: Por Pedro Morera Impressor, y Libreror, à la Plaza de la Rosa.
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
Història
D’aquesta devoció, en sorgiren diverses edicions. Al segle XVIII la primera, que és la que transcrivim de la impremta vigatana de Pere Morera. L’any 1885 a la Tipografia Catòlica de Barcelona se n’estamparen de nou amb la mateixa cobla “Gozos en honor de la gloriosa virgen i màrtir santa Amáncia, cuyo cuerpo se venera en la capilla de la casa de D. Francisco de Pascual de la villa de Areñs de Mar. Su fiesta el 25 de diciembre”. L’any 1892 la impremta Anglada, també de Vic, tornà estampar els “Gozos á la gloriosa virgen y màrtir Santa Amancia, cuyo sagrado cuerpo se venera por indulto pontificio en el oratorio de la casa solariega de don Francisco de Pascual de la villa de Santa maria de Areñs de Mar”. En aquesta tercera edició es fa constar que és la còpia literal de la dels goigs del segle XVIII. L’any 1926 la Tipografia Franciscana de Vic, edità uns goigs dedicats “Gozos a la gloriosa virgen y màrtir Santa Amancia cuyo sagrado cuerpo se venera por induto pontificio en la capilla de saladeuras de Don Ignacio de Fontcuberta de la Parroquia de Santa Eugenia”, que fa referència al darrer emplaçament del cos sant i del qual hi ha molt pocs exemplars.
A la capella – oratori privada del casal de Sala-d’Heures, (Santa Eugènia de Berga – Osona) es conserven les restes momificades d’una nena suposadament santa Amància, que anteriorment era venerada a Arenys de Mar. Antoni Pasqual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 – Vic, 1704). Fill d’una família benestant d’Arenys de Mar. El seu pare, era mestre d’aixa, casat amb Elisabet March. Vivien al casal familiar del carrer d’Avall. L’Antoni fou destinat a clergue i el 1669 obtingué el doctorat en Dret Canònic al col·legi de Sant Climent de Bolonya on també impartí classes. L’any 1671 ocupa el càrrec de vicari general de Madrid i visitador eclesiàstic de Toledo. Continua fent carrera eclesiàstica, a Roma, Girona i Madrid fins a ser nomenat bisbe de Vic l’any 1864. De la seva estada a Roma obtingué de mans del papa Climent X vàries relíquies: sant Fèlix, sant Candi i santa Clemència i al 1675 les relíquies o cos de santa Amància, extretes del cementiri de Ciríaca de la via Tiburtina de Roma. La lauda sepulcral duia la inscripció “ReCESSIT in pace Amantia qvi vixit ann. X d. xxv.” (va marxar en pau Amància, que visqué deu anys i vint-i-cinc dies). L’autentificació de les restes anava signada per Fra. Joseph Eusanius Aquilani de l’orde de Sant Agustí, fent constar “sacrum corpus sive ossa corporis sanctae Christi martiri Amanticae repertum una cum vase sanguinis (...)”. Des de Roma, Antoni Pasqual la feu arribar al casal familiar del carrer d’Avall d’Arenys de Mar, on fou dipositada en l’oratori privat i on hi restà durant més d’un segle. El seu successor, Miquel de Fontcuberta l’any 1810, potser per por de la guerra del Francès, traslladà les restes a Vic, on hi tenia residència l’hereu de la família i nebot del bisbe Pasqual, Francesc Pasqual i Arnau. L’any 1936 el cos fou profanat.
Bibliografia
ARIMANY, Joan (2021). El cos de Santa Amància. Revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, 9, pp. 45-47. Edició digital, consultable a: http://www.joanarimanyjuventeny.cat/sants-postridentins/santa-amancia-la-nena-martir-viatgera/
