La devoció a Sant Sebastià té origen al segle XIV, quan tot el territori català va patir diverses epidèmies de pesta negra que va provocar gran mortaldat. En no existir cap remei mèdic, Sant Sebastià es convertí en protector i guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. L'any 1677 el rector de Montclar, Josep Santacreu, fa ressenya de la processó de Sant Sebastià a una consueta de la parròquia, fet que ens porta a uns inicis d'aquesta devoció al segle XVII, possiblement lligada a altres epidèmies de pesta. L'any 1853 va arribar el còlera a Catalunya a través d'un vaixell provinent de Marsella i l'epidèmia es va escampar arribant al Berguedà a inicis de 1854. A Montclar, el poble i l'Ajuntament es van adreçar al rector de l'església per fer un vot a Sant Sebastià aprofitant la processó que cada 20 de gener es celebrava dedicada al Sant. El 10 de desembre de 1854 es va instituir el vot per aquesta data, amb la promesa de l'obligació d'anar a missa i abstenir-se de treballar el dia del vot. El 1870 es va començar a celebrar el darrer dimecres del mes d'abril, data que es va mantenir fins el 1970, malgrat el 1945 el Consistori va decidir renovar la celebració en la data del Sant. El 28 d'abril de l'any 1954 el Consistori de Montclar va decidir en sessió pública extraordinària renovar el vot a sant Sebastià, i en la data de la festa del mateix any l'alcalde, en representació de tot el poble, en va tornar a prometre el compliment, cosa que, havent acabat la processó, va fer públicament davant de la imatge i la relíquia del Sant I L'Ajuntament assumia fer el dinar col·lectiu. L'any 1970 l'Ajuntament sol·licita al bisbe Bascunyana el canvi de data al dilluns de Pasqua, data en la que encara avui dia es celebra.
