Goigs de Sant Pere
Sant Pere de Vilamajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els Goigs de Sant Pere, patró del poble de Sant Pere de Vilamajor, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la seva festivitat, el dia 29 de juny, durant la Festa Major.
La lletra és tal i com segueix:
Puix sou príncep de l'Església
i les claus del cel teniu,
Sant Pere, deu-nos la glòria
en el cel que posseïu.
En el col·legi sagrat
us cridava el Redemptor.
Deixeu les xarxes de grat
perquè Déu us tocà el cor.
Vós seguíreu el Senyor
amb un amor intensiu.
Sant Pere, deu-nos...
Confessàreu vehement
quan us demanà el Senyor:
"Què diuen de mi la gent?"
No ho podíeu dir millor:
"Que Vós sou el Redemptor,
Jesucrist, fill de Déu viu".
Sant Pere, deu-nos…
La santa confessió
de tothom fou admirada,
i pel diví Redemptor
tot seguit recompensada,
perquè amb dolcíssim amor
davant els companys us diu:
Sant Pere, deu-nos…
Durant la nit tenebrosa,
mentre el Redemptor seguíeu,
cosa us fou molt enutjosa
jurar que no el coneixíeu.
Però quan el gall sentíeu
amb quin plor no us consumiu!
Sant Pere, deu-nos…
En una cova estiguéreu
propet de l'hort, amagat,
i ja enlloc no apareguéreu
fins que Ell fou crucificat,
en plor del vostre pecat
d'haver negat el Déu viu.
Sant Pere, deu-nos…
Després de martiritzat,
com Jesucrist, que imitàveu,
vareu ser crucificat.
Cap per avall us quedàveu
i clavat així miràveu
el món redreçat i altiu.
Sant Pere, deu-nos…
Ja que els veïns de Sant Pere
us tenen per advocat
i en tot treball i fatiga
sempre els heu ben conhortat,
guanyeu-los la sanitat
de Jesús, fill de Déu viu.
Sant Pere, deu-nos…
Puix que esteu ben enlairat
en el cel que posseïu,
obriu-nos el de bon grat
amb les claus que vós teniu.
Història
L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.
Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.
Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.
