Goigs de Sant Martí

Granera

"GOIGS A LLAOR DE SANT MARTÍ, Patró de la Parròquia de Granera (Bisbat de Vic): Puix el cel per Vós s'obria,/i el bon Déu us hi acollí:/Ajudeu-nos cada dia/gloriós bisbe Sant Martí. A Sabària, lloc d'Hongria,/Sant Martí, tot excel·lent,/es va escaure l'alegria/de vostre clar naixement./Vostre nom, des d'aquell dia,/els estels van confegir. Jovençá, tot el cor tendre,/rosa que s'ha esbadellat,/de la fe sabeu entendre/tot el misteri amagat. Així la preneu per guia/i així us mena a bon camí. Amb tot goig el vostre pare/una espasa us ha cenyit,/sou soldat, adesiara,/l'espasa us dóna neguit;/deixar-la, tan se valdria/si el portar-la us fa patir. ¡Quin matí de maltempsada!/Vós, a cavall, fredeluc,/se us apropa, mà allargada,/un vell captaire poruc./Espellifat, com patia,/tremolós i secardí!. Surt de la veina l'espasa,/la mà no us ha tremolat,/i tot seguit talla rasa/la capa per la meitat,/que vostra espatlla cobria/i la del vell va a cobrir. Caritat, caritat santa,/santa i dolça caritat,/quan escampes gràcia tanta/a Sant Martí n'has donat,/virtut que tot el guarnia,/virtut que mai no té fi. Per això, mitja nit closa,/Jesús us vé a fer costat,/i us diu la més bella cosa/que mai no haveu escoltat;/us diu que és Ell qui rebia/de vostra capa un bocí. Ell era el pobre captaire,/amor del vostre consol,/flor malmesa al tall de l'aire/d'aquell dia sense sol./Això la fe us acreixia/i el cor us omplí a desdir. I l'espasa abandonàreu,/bondadós vostre posat,/a la religió us donàreu,/pastor místic de ramat./¡Ai, de Vós qui en fugiria/si tan sabeu beneir!. Companyó de Sant Hilari,/vostra mare bategeu,/de la fe en un dolç desvari/fins tres morts ressuciteu./La mitra bé us escauria;/¡qui us la pogués oferir!. I us fan bisbe, ànima pura,/deu de blana humilitat,/i s'acreix vostra figura/quan la crossa heu agafat;/i en l'anell la llum destria/l'amatista amb l'or més fi. Nostra església de Granera/us ha pres per Sant Patró,/i en cada cor que us venera/us hi encenen un llantió,/que tot hora cremaria/si el viure no fos llanguir. Sant Martí, guiatge nostre,/no ens deixeu abandonats;/els nostres camps, nostre sostre/guardeu i els nostres ramats./Lliureu-nos de malaltia,/i assistiu-nos en morir. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Vic, P. Joan Perelló Pou, concedeix 100 dies d'indulgència als qui resin o cantin aquests goigs".