Goigs de Sant Esteve
Cervelló

    Baix Llobregat
    C/ Major, 23
    Emplaçament
    A l'església parroquial de Sant Esteve de Cervelló

    Coordenades:

    41.395980100083
    1.95349505
    412516
    4583244
    Número de fitxa
    08068 - 340
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Popular
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Cada 3 d'agost i 26 de desembre es canten els goigs de Sant Esteve a Cervelló. La lletra actual va ser escrita per Josep Maria Puig i Bosch, conegut com a Pare Hilari d'Arenys de Mar, i la música per Mn. Francesc de Paula Baldelló, Pvre. (1925) 

    La transcripció literal de la lletra de l'edició que es presenta, il·lustrada per Núria Ribot, és aquesta:

    Goigs a llaor del Gloriós protomàrtir de la Fe S. Esteve Diaca

    Patró de la parròquia de S. Esteve de Cervelló

     

    Pel martiri gloriós

    Que la terra envermellia:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    La dalmàtica vestiu

    I és tota ensangonada,

    Com la palma que teniu;

    La veie tota flocada

    Per les pedres que en flors

    Vostra fe les convertia:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    Vareu prendre de la creu

    La paraula tan divina

    Que vós la pronuncieu

    I tothom ja l’endevina

    De perdó pels malfactors;

    El perdó en l’agonia:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    Vareu pendre de la creu

    La paraula tant divina

    Que vós la pronuncieu

    I tothom ja l’endevina

    De perdó pels malfactors;

    El perdó en l’agonia:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    Si Jesús rebé açots

    I les grans xurriacades,

    Pel dolor dels gavarrots

    Li deixeu Vós les besades;

    Per Jesús totpoderós

    Sou alé de poesia:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    Primer màrtir coronat

    Defensant la fe divina,

    Jesucrist que fou clavat

    Com la rosa carmesina,

    El seu màrtir amorós

    Oh, com us coronaria:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    Feu que el poble que us té

    Per Patró, que tot ell sigui

    Com l’espiga, que també

    Té un cor, que el cor ens lligui

    L’esperit victoriós

    D’una fe de galania:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    El vinyet, el camp, l’erol,

    El conreu, la parellada,

    Nostra terra, tot el sol

    Que la deixi poncellada;

    Sigui el poble mes formós

    D’aquesta ampla rodalia:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    Per fer via als grans destins

    Senyaleu-nos Vós les rutes;

    Per cinquanta mil camins

    Nostres vides són endutes,

    Que l’engany vertiginós

    No ens meni a mala via:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    Amb les vostres santes mans

    Aixequeu les nostres vides,

    Nostres veus agonitzants

    Quan ja siguin decandides

    Recolliu entre clarors

    Amb Jesús fill de Maria:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    I dels pobres pecadors,

    Per l’Esglèsia santa i pia:

    Sant Esteve gloriós,

    Protegiu qui en Vós confia.

     

    Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la "Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo", conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).

    Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.

    Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.

     

    Pons, A (1998) Exposició: "Quin goig de... goigs!" Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.