Goigs de Nostra Senyora del Remei
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a la Verge del Remei. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.
El text, de la edició de 1851 és el següent:
“Prendats de vostres ternuras,
Venim clamantá porfia:
Regau nostres cors, Maria,
Font de remey y dulsuras.
Mare sóu de entranyas tals,
Que al ohir los tieros vots
Devostres amants devots,
Donay remey á sos als;
Y ab auxilis liberals
Endolsau sas amargures:
Regau &c.
¿Qui hi ha, nos diu St. Bernat,
Que invocant-vos ab fervor,
No encontre tot lo favor
Y lo amparo desitjat?
Qui’ us trobe, en Vos ha trobat
Vida, salut y ventures:
Regau &c.
Es testimoni constant
De aquest vostre acolliment
Del Mas-Vila la present
Heretat, la que invocant
Vostre socorro, al instant
Eixí de sas apreturas:
Regau &c.
Estant sens aygua en lo ay
Mil set cents noranta vuyt,
Sens poder produir fruyt
La terra seca ab gran dany,
Invocatvos (cas estrany)
Ixen ayguas las mes pures: &c.
Ventse, doncs, á tal favor
Enterament obligada,
Vos elegeix sa advocada,
Dedicant á vostre honor
Est temple en prenda de aor
Degut á vostres ternuras:
Regau &c.
Dese aquest temple y altar
Sóy la protectora fiel,
Que apartau l’assot del cel,
Y sóu la pedra angular
Sobre qui han de descansar
Aquestas terres segures:
Regau &c.
De esta heretat sóu la estrella
Que il-lustrau son continent,
Y ab vostre llum vehement
Li serviu de centinella;
Y ab sa resplendent centella
Feu que medren sas culturas:
Regau &c.
Ab rahó nostra esperansa
Se avisa y segura creu,
Que per nosaltres seréu
Font perenne de bonansa;
Donantnos sempre abundància
De fruyts en nostres cultures:
Regau &c.
També esperam, Verge amada,
Que per febres seréu Vos
Un remey molt poderós
Y per tots mals la advocada;
Aliviant ab ma sagrada
En los parts las amargures:
Regau &c.
De nosaltres invocada
Amparau esta heretat
De Cervelló y del veïnat
Als pobres quant reclamada,
Aplacant la ma indignada
Del Senyor de las alturas:
Regau &c.
Peró os pregam majorment,
Que los nostres cors regueu,
Y piadosa aparteu
Lluny dells l’empederniment;
Ablandint contínuament
Las terres secas y duras:
Regau &c.
Donaunos, font de salut,
Las ayguas de vostra gracia,
Y plantau ab eficàcia
En nosaltres la virtut;
Perque al fi la plenitud
Gosem de vostres blanduras:
REgau nostres cors, Maria,
Font de remey y dulsuras.
TORNADA
Prendats de vostres ternuras,
Venim clamant á porfía:
Regau nostres cors, Maria,
Font de remey y dulsuras.”
Història
En aquesta edició impresa en Barcelona l'any 1851, el papa Piu IX, concedeix, segons el text, indulgència pel seu cant.
Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la "Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo", conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).
Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.
Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.
Bibliografia
Pons, A (1998) Exposició: "Quin goig de... goigs!" Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona.
