Goigs de Nostra Senyora de Lurdes de Sant Vicenç de Vilarassau Santa Maria d'Oló

Moianès
Església de Sant Vicenç de Vilarassau, al sector sud-est del terme municipal
Carretera local que va d'Oló fins a Sant Joan d'Oló, poc abans del mas Rovira camí sud uns 2 km
622

Coordenades:

41.84543
2.0417
420444
4633059
08258-249
Patrimoni immaterial
Música i dansa
XIX
Regular
Goigs que ja no es canten
Inexistent
Obert
Religiós
Pública
Jordi Piñero Subirana

Goigs que tradicionalment es cantaven a l'església de Sant Vicenç de Vilarasau, concretament en relació al retaule i altar que, des de 1897, estava presidit per la Mare de Déu de Lurdes. Segons concessió del bisbe de Vic Josep Morgades Gili, el cant d'aquests goigs tenia 40 dies d'indulgència. Ja fa temps, però, que aquests goigs no es canten. En la lletra es fa referència a aquesta església: "Si á Fransa os heu presentat / sota una roca escabrosa, / de hont surt l'aiygua mès preciosa, / també aquí sota el serrat / de Sant Vicens nomenat / vostra imatge es font de amor".

L'exemplar consultat és una edició 1899, sent bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, impresa a la tipografia Catòlica de Sant Josep de Vic.
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell i Josep Llobet.

L'església de Sant Vicenç de Vilarasau és d'origen romànic. Al final del segle XIX, concretament el 1896, s'hi va construir un retaule neogòtic i l'any següent es substituí la Mare de Déu del Roser que abans hi havia per la Mare de Déu de Lurdes. La col·locació de la nova imatge va anar acompanyada d'una gran festa (GALOBART, 1996: 77). A començaments del segle XX a l'església funcionaven tres confraries: la de Sant Vicenç, la de Lurdes i la del Santíssim Sagrament. Fins èpoques força recents els veïns de la zona conservaven encara una important devoció a aquesta església. S'hi feien sobretot rogatoris en demanda de pluja i també nombroses prometences dels feligresos. El 1990 l'església va ser restaurada per voluntaris del poble i de l'Associació Castell d'Oló, sota la direcció de mossèn Saborit, de Sant Marçal del Relat. Aleshores s'hi van fer modificacions: trasllat del retaule de la Mare de Déu de Lurdes a la sagristia per deixar lliure l'absis, construcció d'un setial a l'absis, eliminació del cor i restauració de les parets a pedra vista.