Goigs de la Mare de Déu del Carme Castellterçol

Moianès
Convent de les carmelites o Residència Josep Brugaroles
716 m

Coordenades:

41.74925
2.12063
426887
4622310
08064-93
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Contemporani
Popular
XX
Dolent
Ja no es canten.
Inexistent
Obert
Religiós
Pública
Virgínia Cepero González

Els goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava a la capella del Convent de les Carmelites durant la seva festivitat, el dia 16 de juliol. La lletra és tal i com segueix:

"Sóu Senyora del Carmel,
de Saron glòria complida:
Empareu-vos en la vida,
i en la mort, deu-nos el Cel.

La muntanya visitàreu
del Carmel, en carn mortal
i amorosa adoctrinàreu
a l'escola profetal;
i en virtut volent-la ungida
us hi deu en viu model.
Empareu-nos...

És aquest vestit insigne
de salut preclar senyal
i la prova fidedigna
d'aliança perennal,
que amb el Carme heu establida
i guardeu sempre fidel.
Empareu-nos...

Amb aquest vestit qui hi mori
tot portant-lo piadós
dels turments del purgatori
compassiva el treieu Vós
i el primer dissabte, eixida
li doeu del lloc de fel.
Empareu-nos...

Si rugint mon adversari
ompla el Carme de pesar,
Vós baixeu l'Escapulari
fent-li el cel asserenar.
Vós sóu l'Anna amorosida
que vesteix son Samuel.
Empareu-nos...

Mare dels Carmelitans
Verge Santa, prodigiosa
dirigiu els militants
amb vostra ensenya amorosa
Castellterçol que a Vós crida
feu de viles un model.
Empareu-nos...
Sóu del Carme bell estel
Verge i Mare beneïda.
Empareu-nos en la vida,
i en la mort, deu-nos el Cel".

Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.

L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.