Goigs de la Mare de Déu del Carme
Castellterçol
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els goigs en honor de la Mare de Déu del Carme, es cantaven durant l'ofici religiós que es celebrava a la capella del Convent de les Carmelites durant la seva festivitat, el dia 16 de juliol. La lletra és tal i com segueix:
"Sóu Senyora del Carmel,
de Saron glòria complida:
Empareu-vos en la vida,
i en la mort, deu-nos el Cel.
La muntanya visitàreu
del Carmel, en carn mortal
i amorosa adoctrinàreu
a l'escola profetal;
i en virtut volent-la ungida
us hi deu en viu model.
Empareu-nos...
És aquest vestit insigne
de salut preclar senyal
i la prova fidedigna
d'aliança perennal,
que amb el Carme heu establida
i guardeu sempre fidel.
Empareu-nos...
Amb aquest vestit qui hi mori
tot portant-lo piadós
dels turments del purgatori
compassiva el treieu Vós
i el primer dissabte, eixida
li doeu del lloc de fel.
Empareu-nos...
Si rugint mon adversari
ompla el Carme de pesar,
Vós baixeu l'Escapulari
fent-li el cel asserenar.
Vós sóu l'Anna amorosida
que vesteix son Samuel.
Empareu-nos...
Mare dels Carmelitans
Verge Santa, prodigiosa
dirigiu els militants
amb vostra ensenya amorosa
Castellterçol que a Vós crida
feu de viles un model.
Empareu-nos...
Sóu del Carme bell estel
Verge i Mare beneïda.
Empareu-nos en la vida,
i en la mort, deu-nos el Cel".
Informacions i fotografia facilitades per l'associació Amics dels Goigs.
Història
L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.
Al segle XIV, es van traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV. Des del segle XV, els goigs van començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es van imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans. Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.
