L'ermita de l'Alegria fou l'antic temple parroquial de Tiana, que fou consagrat l'any 1104 i refet a la seva totalitat a l'alta Edat Mitjana i amb diverses reformes posteriors a diferents èpoques. Els documents més antics en que es fa referència al culte a la Mare de Déu de l'Alegria es remunten a la segona meitat del S. XVII, patrona dels pescadors. Cap el 1908 es va impulsar la restauració de l'antiga església parroquial i el culte a la Mare de Déu de l'Alegria, traslladant l'imatge des del seu altar al presbiteri, anomenat des d'aleshores ermita de l'Alegria. També es va instaurar la celebració d'un aplec el dilluns de Pasqua de Resurrecció, així com l'edició d'uns Goigs en recordança del patronatge de la Confraria de Pescadors.
