Goigs a Sant Sebastià
Cervelló

    Baix Llobregat

    Coordenades:

    41.395900742047
    1.9535326924618
    412518
    4583236
    Número de fitxa
    08068 - 408
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum

    Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a Sant Sebastià, patró de Cervelló. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.

    Es transcriu la versió impresa pels "Hereus de la Vda Pla, Fontanella, 13, Barcelona."

    "GOIGS 

    EN ALABANSA DEL GLORIOS

    CAVALLER Y MARTIR

    SANT SEBASTIÁ

    PATRÓ DE CERVELLÓ

    Advocat contra pestilencia y tot mal contagiós

     

    SANT SEBASTIÁ

     

    Màrtir sant Sebastià,

    suplicam vostra potencia,

    vullau á Jesús pregar,

    nos guarde de pestilencia.

     

    Vostra mare es de Milà,

    vostre pare de Narbona;

    en la cort Dioclecià

    per capità vos corona;

    pero Vos, per Deu amar,

    deixàu esta dependencia:

    vullau á Jesús pregar,

    nos guarde de pestilencia.

     

    Passàreu cruels torments,

    en los culs, segons se ha vist

    convertireu molta gent

    a la fe de Jesucrist;

    per só vos a suplicar

    aquest poble per clemencia:

    vullau á Jesús pregar,

    nos guarde de pestilencia.

     

    En un pal lo mal pretor

    vos feu assatejar;

    i qui pot pensar lo dolor

    que vareu en ell passar!

    alí vareu demostrar

    quant gran fou vostra paciència:

    vullau á Jesús pregar,

    nos guarde de pestilencia.

     

    A un pal assatejat

    una vegada puistreu,

    y després de tot curat,

    a cruels assots moríreu:

    de dos martiris passar

    sols Vos donàu la experiencia:

    vullau á Jesús pregar,

    nos guarde de pestilencia.

     

    Vos teníu ab Cristo tant,

    que farà segons voleu;

    puig humil ve reclamant

    ab grans crits lo poble seu;

    y’l veyéu sovint plorar

    devant de vostra presencia:

    vullau á Jesús pregar,

    nos guarde de pestilencia.

     

    Tan gran Patró, com tením

    y tan apropíat com Vos,

    no miréu lo nostre crim,

    donánuos remey piadós

    de aquell mal que vol matar

    grans y xichs sens deferencia

    vullau á Jesús pregar,

    nos guarde de pestilencia.

     

    Gloriós sant cavaller,

    isca de Vos tal virtut;

    puig tením aquest poder;

    conservánuos la salut;

     

    O vos no nobis, sancte Sebastiane.

    R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.

     

    OREMUS

    Praesta quaesumus, omnipotens Deus; ut qui beat Sebastiani martiris tui natalitia colimus, intercessione ejus in tuti nomine tuo roberemur. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.

    Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la "Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo", conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).

    Es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.

    Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.

    ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.