Goigs a Sant Sebastià
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a Sant Sebastià, patró de Cervelló. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.
Es transcriu la versió impresa pels "Hereus de la Vda Pla, Fontanella, 13, Barcelona."
"GOIGS
EN ALABANSA DEL GLORIOS
CAVALLER Y MARTIR
SANT SEBASTIÁ
PATRÓ DE CERVELLÓ
Advocat contra pestilencia y tot mal contagiós
SANT SEBASTIÁ
Màrtir sant Sebastià,
suplicam vostra potencia,
vullau á Jesús pregar,
nos guarde de pestilencia.
Vostra mare es de Milà,
vostre pare de Narbona;
en la cort Dioclecià
per capità vos corona;
pero Vos, per Deu amar,
deixàu esta dependencia:
vullau á Jesús pregar,
nos guarde de pestilencia.
Passàreu cruels torments,
en los culs, segons se ha vist
convertireu molta gent
a la fe de Jesucrist;
per só vos a suplicar
aquest poble per clemencia:
vullau á Jesús pregar,
nos guarde de pestilencia.
En un pal lo mal pretor
vos feu assatejar;
i qui pot pensar lo dolor
que vareu en ell passar!
alí vareu demostrar
quant gran fou vostra paciència:
vullau á Jesús pregar,
nos guarde de pestilencia.
A un pal assatejat
una vegada puistreu,
y després de tot curat,
a cruels assots moríreu:
de dos martiris passar
sols Vos donàu la experiencia:
vullau á Jesús pregar,
nos guarde de pestilencia.
Vos teníu ab Cristo tant,
que farà segons voleu;
puig humil ve reclamant
ab grans crits lo poble seu;
y’l veyéu sovint plorar
devant de vostra presencia:
vullau á Jesús pregar,
nos guarde de pestilencia.
Tan gran Patró, com tením
y tan apropíat com Vos,
no miréu lo nostre crim,
donánuos remey piadós
de aquell mal que vol matar
grans y xichs sens deferencia
vullau á Jesús pregar,
nos guarde de pestilencia.
Gloriós sant cavaller,
isca de Vos tal virtut;
puig tením aquest poder;
conservánuos la salut;
O vos no nobis, sancte Sebastiane.
R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.
OREMUS
Praesta quaesumus, omnipotens Deus; ut qui beat Sebastiani martiris tui natalitia colimus, intercessione ejus in tuti nomine tuo roberemur. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.
Història
Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la "Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo", conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).
Es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.
Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.
Bibliografia
ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.
