Goigs a Sant Isidre Llaurador Santa Maria de Merlès

Berguedà
Església de Santa Maria de Merlès, s/n. Santa Maria de Merlès.
Plaça Santa Maria. Santa Maria de Merlès.

Coordenades:

42.00128
1.978
415362
4650423
08255-232
Patrimoni documental
Fons documental
Contemporani
XX
Bo
Física
Restringit
Religiós
Privada accessible
Bisbat de Solsona. Pl. Palau, 1. 25280. Solsona.
Jordi Compte i Marta Homs

Es tracta dels Goigs en honor a Sant Isidre Llaurador, patró dels pagesos, que es venera a la parròquia de Merlès el dia 15 de maig. Els Goigs estan emmarcats en un requadre que presenta petits motius geomètrics-florals. A la part superior hi ha un dibuix de Sant Isidre amb els atributs del sant, una eina del camp (una arada), flanquejat per dibuixos de flors. A la part central hi ha les estrofes de lloança i pregàries dels vilatans que s'encomanen a la seva protecció. A diferència d'altres goigs, en aquests no hi ha la partitura amb la música. Puix que sempre haveu estat de pagesos gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR. Madrid mare de reis grans és vostra pàtria famosa; per això és més ditxosa que per ser-ho de reis tants, i posa als vostres peus sants la corona i ceptre d'or. Vostra mare amb alegria vos consagra a la Regina, Esposa i Mare divina, i en el seu amor vos cria. Per això qui en vos confia li doneu vostre favor. Pagès sou que amb esperança llauràreu la terra suant; obríreu el Cel pregant, que és una nova llaurança. La terra gran fruit vos llança. i el Cel més i mellor. Missa acostumeu oir mentres els altres treballen, però els àngels devallen al vostre ofici suplir. El Cel se us digna servir i es fa per vós llaurador. Vostra clemència sentiren no solament els pobrets, siní fins els aucellets quan en l'hivern fam patien, els quals ben mansois venien a vostres mans sens temor. Quan Sant Ramon passà el mar de Mallorca a Barcelona, vostra esposa, santa dona, a Xarama va passar. Vil calúmnia va provar la virtut de vostre cor. De pagesos y casats en sou glòria i honor molt gran. Dos esposos no es veuràn en el mon més estimats. D'uns amors a Déu tan grats, conserveu-ne la finor! Es miracle conegut aquell que vàren vós fer quàn al rei Felip Tercer donàreu vida i salut. tota Espanya a vos acut amb esperança i amor. I miracle fou molt gran quàn d'una molt dura penya, com avui Madrid ensenya, traguèreu aigua abundant. Es gran font i remei gran que cura de tot dolor. De pedra guardeu els blats si Marlès acut a vós. Deslliureu-la dels dolors; cureu coixos i llagats. Que no hi haigi enemistats; la pau sia en cada cor. Puix esteu ja col·locat en el Cel amb gran honor: GUARDEU-NOS SEMPRE DE MAL, SANT ISIDRE LLAURADOR.

Segons Joan Amades, sant Isidre, el sant castellà, va restar molts anys oblidat de tothom. A la darreria del segle XVI, el rei va sentir-se malalt d'una greu malaltia, que els metges no sabien guarir. La reina va invocar l'ajut de sant Isidre, que la va escoltar i va tornar la salut al monarca. Des d'aleshores, es va estendre la devoció a aquest sant, especialment entre els estaments rurals (AMADES; 1983). A la primeria del segle XVI, la pagesia catalana va adoptar per patró dels fruits de la terra a sant Isidre, en substitució dels sants que fins aleshores havien venerat, com sant Galderic (pagès occità), sant Medir (pagès del Vallès) o els sants Abdó i Senén (coneguts popularment com sant Nin i sant Non). El 1623, les parròquies de Santa Maria del Mar i Santa Maria del Pi, van obtenir relíquies del sant que van provocar l'extensió de la seva devoció pel pla de Barcelona, primer, i després per la resta de Catalunya.

AMADES, Joan (1983). Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.