Goigs a sant Andreu
Els Prats de Rei
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un full de goigs conservat a la Biblioteca Central d'Igualada, amb el títol: 'Goigs en llahor del Gloriós Apóstol sant Andreu: que's cantan en sa capella de La Manresana de Prats del Rey', d'autoria anònima. Es tracta d'un exemplar imprès sobre paper a una tinta (negre) i per una sola cara; al revers no s'hi ha practicat cap tipus d'impressió. No conté cap tipus de numeració ni de referència del tiratge.
Presenta la següent estructura compositiva: dins d'una orla consistent en una sanefa a base de motius vegetals gens recarregats, en primer lloc es presenta el títol dels goigs a la capçalera; a continuació, en una posició centrada, s'ha gravat la representació del sant portant la creu, flanquejat per dos motius florals; a continuació es presenta la lletra del goig distribuïda en tres columnes separades per dos corondells consistents cadascun d'ells en dues senzilles i fines línies verticals; el text conté tota una sèrie de variacions ortogràfiques pre-normatives. Després de les tres columnes que contenen el goig pròpiament dit, apareix una exhortació al sant amb un 'ora pro novis' i un 'ut digni efficiamur promissionibus Christi' del Salve Regina; i per últim un 'oremus' de dues línies que ocupen tot l'ample de la orla. Fora de l'orla, a la part inferior del full, s'indica la ciutat i taller on fou imprès el goig: 'Igualada / Est. Tip. N. Poncell'. Cal datar aquest full de goigs entre 1882 i 1960.
A la Biblioteca Central d'Igualada tenen fotocòpia, però no consta on és l'original a partir del qual s'ha fet la còpia.
Història
Aquest full de goigs a sant Andreu fa referència a la veneració de que era objecte aquest sant a la capella homònima del Castell de la Manresana, dins el terme dels Prats de Rei.
Els goigs són composicions populars de caràcter poètic, en forma de vers, per ésser cantades en actes religiosos (misses solemnes, aplecs, processons), que es van començar a popularitzar a partir dels segles baix-medievals i moderns. En inici els goigs estaven dedicats sobretot a la Mare de Deu, però aviat es van fer extensius també a Crist i als diversos Sants.
El goig més antic conservat a Catalunya ('Ballada dels goigs de Nostra Dona en vulgar català a ball rodó') és del segle XIV i es troba inclòs al Llibre Vermell de Montserrat, però es tenen notícies indirectes de que en el segle XIII ja se'n cantaven. Al tractar-se de composicions de caràcter popular, eren bàsicament de transmissió oral i no és fins els segles XVI-XVII que es comencen a publicar massivament, a iniciativa de les respectives parròquies, per ser distribuïts de manera generalitzada entre els fidels. La costum continua encara avui.
Els goigs constitueixen una valuosa font d'informació històrica, etnològica i religiosa, ja que les lletres solen contenir llegendes, referències a festes, episodis històrics, descripcions d'oficis, mencions a edificis religiosos, etc.
Una completa col·lecció de goigs dels Prats de Rei és custodiada actualment a la Biblioteca Central d'Igualada, on en els últims decennis s'ha tingut cura d'efectuar una recopilació sistemàtica dels goigs de la comarca de l'Anoia sota la direcció i iniciativa de M. Teresa Miret i Solé.
Bibliografia
BISBAL SENDRA, M. Antònia; MIRET SOLÉ, M. Teresa; MONCUNILL VIDAL, Conxa (2001): Els goigs a la comarca de l'Anoia, Ed. Fundació Salvador Vives i Casajuana, Barcelona, p. 261-263.