Goigs a llaor de Santa Maria del Camí
Veciana
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs dedicats a Santa Maria, patrona de Santa Maria del Camí, que diuen així:
Puig sóu Vós, Santa Maria, / nord i llum del pelegrí: / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / La diàfana lloança / d'aquests Goigs que us cantarem / faci ferma l'aliança / de l'amor que us professem. / Fresca i àgil melodia / ran de llavis ve a florir. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Sóu la més formosa amiga / d'aquest nostre veïnat, / molt us plau l'olor d'espiga / de la terra del bon blat./ mare sóu d'Eucaristia / que ens doneu el Sant Bocí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Sóu la casa de refugi / vorejant el camí ral, / vianant que s'hi soplugi / reb l'auxili maternal. / Bon guiatge a qui es desvia / amb la llum que surt d'aquí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vós, eterna Saviessa, / ens direu: és benaurat / qui segueixi amb fe i prestesa / els camins de santedat. / Vostres mots de gran valia / no volem mai desoir./ Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vostre Fill alça la destra, Blanc i Ros, raïm madur, / ens mostreu a Jesús Mestre / perquè és Ell camí segur. / Mai no es perd ni s'esgarria / qui us confia el seu destí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Cinamom i Rosa vera, palma i bàlsam aromós, 7 mirra electa i olivera, / tots venim darrer Vós. / Tot un doll de profecia / per guiatge us escollí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Santifiquen el viatge / i la sort sempre els somriu / els qui miren vostra imatge, / que té un aire tot joliu. / Malaurança mai no hauria / el devot que us prega així: / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Al veïcle que es desbrida / i al volant sense domeny / Vós freneu-los l'embranzida, / concediu-los calma i seny. / Que no hi trobin l'agonia / els que passen prop d'ací. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Quan la terra se'ns clivella / i l'eixut planta les dents / omplenem vostra capella / amb pregàries ben fervents. / O, ja plou! Quina alegria; / si a Déu plau, podrem collir. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / Vós en cloure les parpelles / cel amunt heu enfilat / tot deixant sembrat d'estrelles / el camí que ens heu traçat. / Seguirem aquesta via / per entrar a l'etern festí. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. / De la glòria que heu proesa / Vós obriu-nos el cancell, / portarem la llàntia encesa / entonant el cant novell. / O, element, o dolça, o pia, / cantarem uns Goigs sens fi. / Cap al cel feu-nos de guia / Mare nostra del Camí. /
In me gratia omnis viae et veritatis. / R. Omnis spes vitae et virtutis. /
OREMUS. / CONCEDE nos famulos tuos, qaesumus, Domine Deus, perpetua mentis et corporis sanitate gaudere: et gloriosa beatae Mariae semper Virginis intercessione, a presenti liberari trislitia et aeterna perfrui laetitia. Per eumdem Christum Dominum nostrum. R. Amen.
CANT. ENTRADA. Puig sou Vos, Santa Maria, nor i llum del pelegrí: TORNADA. Cap al cel feu-nos de guia, Mare nostra del Camí. POSADA. Quan, devots, peregrina ven nostres reis a Montserrat amb fervor aquí us pregaven pau i prosperitat. Aquí el seny s'els aclar i la virtud s'els enforti. Cap al cel feu-nos de guia, Mare nostra del Camí.
Lletra de Mn. Lluís Alemany, prev. Música del mestre Joan José
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, santes, la Mare de Déu o Crist i tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries ,especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i es canten actualment cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1645), de potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arreglades també durant aquest període.
Bibliografia
BISBAL, M.A.; MIRET, M.T; MONCUNILL, C. (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Fundació Salvador Vives.
