Goigs a llaor de Sant Hilari de Poitiers
Vilanova del Camí

    Anoia
    Església parroquial de Sant Hilari
    304

    Coordenades:

    41.57144
    1.63945
    386568
    4603089
    Número de fitxa
    08302 - 65
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Segle
    XX
    Any
    1997
    Antoni Dalmau i Jover [et al.]
    Estat de conservació
    Dolent
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Miquel Gea Bullich

    A l'anvers dels goigs hi figura:

    GOIGS A LLAOR DE SANT HILARI DE POITIERS, IMATGE VENERADA EN L'ESGLÉSIA PARROQUIAL DE VILANOVA DEL CAMÍ I PATRÓ DE LA VILA.

    Puix el poble solidari / us invoca avui i ahir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Els conreus i les ramades / s'enfilaven rost amunt / com perles alliberades / del dogal de Claramunt. / Del vell clos originari / una vila en va florir / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Esponeroses les hortes / s'emmirallaven al riu / i s'obriren les comportes / d'un retall del senyoriu. / S'emancipa el feudatari / i afaiçonà el seu destí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Ja en brandava la campana / a l'esclat del sol ixent / en la gesta brucatana / i al repic de sometent. / Al Vilar rudimentari / els sarcòfags van termir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Decebut del paganisme / sou catecumen tardà / i rebéreu el Baptisme / en el segle quart llunyà. / En complir-se el mil·lenari / el patrocini sorgí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Proclamat Bisbe pel poble, Hilari de Poitiers, / vau cercar la via noble / del Senyor de l'Univers. / Del condigne itinerari / coneixeu Principi i Fi. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Arrossegant les cadenes / d'un exili immerescut, / com Pau al Consell d'Atenes / lloeu Déu desconegut / i us erigiu vexil·lari / de la fe gran paladí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI / VILANOVA DEL CAMÍ. / Serveu la fe de Nicea / i lliureu el bon combat. / L'arrianisme us menysprea / que tracteu "La Trinitat". / No voleu ser caudatari / de Constanci el sibil·lí. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Agraïm la Bona Nova / Doctor de la lleialtat. / El "camí" de Vilanova / fressarem amb caritat / i amb bon fervor trinitari / lloem Déu únic i tri. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ. / Puix el poble solidari / us invoca avui i ahir. / ADOCTRINEU, SANT HILARI, / VILANOVA DEL CAMÍ.

    Nosaltres hem consultat l'exemplar número 96 conservat al "Fons de Goigs de l'Anoia" de la Biblioteca Central d'Igualada, pertanyent a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona i situada a la plaça de Can Font s/n d'Igualada.

    Aquests goigs es composaren l'any 1997 a iniciativa del grup "Amics dels Goigs d'Igualada", grup que forma part del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI), per commemorar el 50è aniversari de la fundació d'aquest centre d'estudis.
    Se'n feren 1000 exemplars numerats en paper verjurat Conqueror crema a la imprempta Grup d'Impressió.
    La "Schola Cantorum" d'Igualada feu l'estrena solemne a la Parròquia de Sant Hilari de Vilanova del Camí el diumenge dia 12 de gener de l'any 1997, vigília de la festivitat del Sant.

    La lletra dels goigs és obra d'Antoni Dalmau i Jover, la música fou composada per Mn. Narcís Riba i Codina, els dibuixos foren traçats per na Montserrat Riba i Farrés i la nota històrica que figura a la part posterior és obra de Josep Riba i Gabarró.

    Els goigs són composicions poètiques cantades, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant. Estan documentats des del segle XII i els més antics conservats provenen del "Llibre Vermell de Montserrat" i s'anomenen "Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó".
    La invenció de la imprempta els va popularitzar, especialment a partir del segle XVII, arribant en molts casos fins als nostres dies.

    BISBAL I SENDRA, Maria Antònia; MIRET I SOLÉ, Maria Teresa; MONCUNILL I VIDAL, Conxa (2001). Els goigs a la comarca de l'Anoia. Barcelona. Fundació Salvador Vives i Casajuana.