Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs musicats a llaor de Sant Felip Neri fundador de la congregació de l'oratori. La festa del qual s'escau el 26 de maig, que diuen així:
Puix del món en el temperi / fóreu far de santedat: / Gloriós Sant Felip Neri, / deu-nos vostra caritat /.
Una llar honrada i pia / - do del Cel és vostre niu; / la ciutat que el nom prenia / de les flors és on floriu; / més que Dant Alighieri / Vos renom li heu donat/.
Nin encar, tothom ja us deia, / cor-robat, «el bon minyó»: / de virtuts hom entreveia / la futura resplendor. / Éreu un nin, mes d'un criteri / que ultrapassa vostra edat. /
Comiat deu a Florència / i feu cap a Sant German; / si un promet hom una herència, / la voldríeu molt més gran: / un instint ple de misteri / fins a Roma us ha menat. /
Per mols Roma l'eterna / és fitó d'innoble anhel, / mes a Vós no us enlluerna / cap més glòria que el Cel: / res al món no tot haver-hi / que us allunyi de l'amat. /
De la Roma soterrada / heu sentit l'atracció: / cada nit hi feu estada / en sublim oració./ Catacumbes, asceteri / on us heu tan encelat! /
El Diví Esperit se us lliura / en un nou Pentecostes; / gairebé us fugia el viure / amb el foc que us ha tramès. / El cor troba refrigeri / en sentir-se dilatat. /
Quan eixiu d'aqueix Cenacle, / vostre zel, qui el frenarà? / Deu a Roma l'espectacle / d'un apòstol jovençà: / ample camp de ministeri / us ofrena la Ciutat. /
Resseguiu carrer i places / escampant mots divinals / i coneixen vostres passes / les presons i els hospitals; / troba en Vós un sant cauteri / la dolença i el pecat. /
Déu us crida a ser prevere / per poder servir-lo més; / si l'honor massa us esvera, / obeir cal el confés. / Serà el vostre ministeri un fecund apostolat. /
Quan refeu el Sacrifici / de la Creu, com sou commòs ! / Emmenat per un sant desfici, / fins s'encela el vostre cos: / és tot llum el presbiteri / on resteu extasiat. /
Sempre en Déu la vostra pensa, / com ameu l'oració! / Vostre cor, foguera immensa, / s'hi rabeja amb passió. / Ella us torna el captiveri / Paradís anticipat./
Del Sant Crist la imatge augusta / us arrenca abundós plor:/ «Vós clavat en dura fusta, / i em podria plànyer jo?» / L'amor sent gran refrigeri / de sofrir per l'Estimat. /
Xavier apar que us crida / amb ses lletres d'Orient; / per Jesús donar la vida / és el vostre anhel fervent. 7/ Déu, per Índies, l'imperi / de tot Roma us ha llegat. /
De Jesús l'ardent paraula / fa reviure vostra veu; / és de nou el temple l'aula / on s'ensenya a amar la Creu; / heu, amb vostre magisteri, / l'Evangeli revifat. /
Vostre confessionari / dels fidels és fort imant; / pecador que sap trucar-hi / prou s'irà santificant. / Quants i quants el captiveri / per Vós rompen del pecat! /
Ja no va a l'Eucaristia, / com abans, el cristià, / l'esperit sense aqueix Pa: / emmenant-lo al dolç Misteri / ben sovint, l'heu retornat./
Déu no vol que amb Vós es mori / l'obra gran del vostre zel, / i uns inspira l'Oratori, / que en Maria té l'arrel: / Ella fa el vostre asceteri / bell planter de santedat. /
Es l'engany el patrimoni / de Luter i els seus iguals, / mes Vós feu que el gran Baroni / Contra tots dicti els «Annals», / i pel seu alt magisteri / triomfà la veritat. /
Si la música divina / enllorada al temple es veu, / per salvar-la, Palestina, / el seu Príncep, li doneu. / Serafins, vostre psalteri, / és que al món l'haveu baixat? /
Cor d'infant, sou l'alegria / del jovent i dels infants: / amb l'amor tendre a Maria / cada dia els feu més sants; / si els cerqueu honest platxeri, / quants perills els heu llevat !/[continua a observacions]
[continuació de descripció]
Sou d'amor flama que vola, / anhelant, fins a l'Empir; / sou humil com la viola, / de puresa sou un llir: / sant perfum, que el deleteri / baf del món ha dissipat./
Al cor vostre feia pena / la sofrença dels germans, / i miracles a balquena / remintolen vostres mans: / tot el vostre ministeri / és sadoll de pietat. /
Contra Vós l'Infern esbrava / el seu odi furient: / la calúmnia es llançava / damunt l'obra que aneu fent. / Oh, que dolç és l'improperi, / si per Crist és suportat!/
Si, cruel, la malaltia / en un llit us té retut, / - oh finesa de Maria !- / Ella us torna la salut: / No tindríeu refrigeri / sens Jesús Sagramentat. /
Sou n Sant als ulls del poble, / de tendreses paternals; / conseller sou de gent noble, / Papes, Bisbes, Cardenals; / bandejant l'humà criteri, / dignitats heu refusat. /
Vuitanta anys! La vostra vida / és reblerta de virtut, / i el Bon Déu a rebre us crida / el guardó ben merescut. / Vuitanta anys de captiveri, / de triomf l'eternitat. /
Celebreu la Missa santa / quan s'atansa el darrer instant, / i de joia en sentiu tanta, / que esclateu en cèlic cant; / vostre cos apar aeri, / de la terra deslligat. /
Us vetllaven l'agonia / els fills vostres afligits; / si la pena els atuïa, / vostra mà els ha beneïts. / Jorn del Corpus, gran Misteri, / cap al Cel haveu volat. /
Si sentint-se en orfenesa, / Roma plora de tristor, / la consola la certesa / que té al Cel un gran Patró. / Com celeste filacteri / ella us serva el Cos sagrat./
L'arbre sant de l'Oratori / promte arreu estén l'arrel, / i és pertot bon adjutori / per fer via cap al Cel. / sigui fèrvid asceteri / el que té nostra ciutat. /
Puix dels Sants a l'hemisferi / resplendiu amb tant d'esclat: / Gloriós Sant Felip Neri, / deu-nos vostra caritat./
V. Ora pro nobis, beáte Philippe. / R. Ut digni efficiámur promissiónibus Christi.
OREMUS. Deus, qui béaum Philippum Confessórem iumm Sanctórum tuórum glória sublimásti: / concéde propítius; ut, cuius commemoratióne laetámur, eius virtútum proficiámus exémplo. /Per Christum Dóminum nostrum. / R. Amen.
Al revers del goig s'escriu: "En plena persecució religiosa (agost del 1937), fou composta la lletra d'aquests Goigs, a Barcelona, pel P. Jaume Garcia, de la Congregació de l'Oratori, i la música, al Masnou, pel Mestre Lluís Millet. L'Excm. I Rdm. Sr. Bisbe de Barcelona s'ha dignat concedir als seus diocesans cent dies d'indulgència, en la forma de costum, per cada vegada que devotament recitaran o cantaran aquests Goigs. Barcelona, febrer del 1946".
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
