Goigs a llaor de la Puríssima Concepció que es canten en la Parròquia de Sant Adrià de Besòs
Sant Adrià de Besòs

Barcelonès
Sant Adrià Nord - Plaça de l'Església, 9-10.
14

Coordenades:

41.434030819746
2.2140978313567
434340
4587238
Número de fitxa
08194 - 43
Patrimoni immaterial
Tipologia
Música i dansa
Modern
Contemporani
Segle
XVII-XX
Estat de conservació
Bo
Publicat
Protecció
Inexistent
Accés
Obert
Religiós
Titularitat
Pública
Església de Sant Adrià
Autoria de la fitxa
Jordi Montlló Bolart

Goigs que es canten a llaor de la Puríssima Concepció en la Parròquia de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així: Amb el cor ple d'alegria / cantem l'himne triomfal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Abans que les fonts s'obrissin / i existissin mars i abims; / abans que les valls florissin / i s'alcessin monts i cims, / l'eterna SAviduria / us escull per llar real: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Als primers pares temptava / la serpent del Paradís / i la Mort els comanava / aquell fruit tant infeliç / nova vida els anuncia / la promesa divinal : Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Les figures de la història / raigs de vostra glòria són, / són senyals de la victòria / que ja espera tot el món; / a cada una que en sortia / sospirava el trist mortal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / No és Raquel com Vós formosa, / ni Rebeca tan gentil, / ni Judit tan valerosa / ni prudent Abigail; / més que Esther tindreu valia, / Dona forta, sens igual: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Sóu més pura que l'aurora, /sou més blanca que la neu, / sou mirall que mai s'enyora / de la majestat de Déu; / de vostra carn se'n vestia / el mateix Verb eternal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / L'oracle d'eterna vida / tota pura us ha cantat, / i us ha vist del sol vestida / amb la lluna per calçat; / amb dotze estrelles lluïa / la corona imperial: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Us ha escrita nostre poble / de sa història en cada full / i us defensa amb ardor noble, / abans que Escot, Ramon Llull; / de la nostra poesia / heu sigut bell ideal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Verge i Mare beneïda, / alcanceu-nos la virtut, / la puresa de la vida, / que és la font de la salut; / xafi el cap de l'heretgia / vostra planta virginal: / Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / Assistiu-nos nit i dia / contra la serp infernal: Concebuda sóu, Maria, / sense pecat original. / V. In conceptione tua, Virgo Immaculata fuisti / R. Ora pro nobis Parem, cujum Filium peperisti. / Oremus: Deus qui per Immaculatam Virginis Conceptionem dignum Filio tuo habitaculum praeparasti; quaesumus, ut qui ex morte ejusdem Filii sui praevisa, eam ab omni labe praeservastsi, nos quoque mundos ejus intercessione ad te pervenire concedas. Per eundem Christum Dominum Nostrum. Amen

Goig editat per l'Arxiconfraria de Filles de Maria, destinant-se els beneficis per l'erecció del nou altar. Desembre del 1952. Imprès a la Impremta Soler de Sant Adrià de Besòs.

Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/08/goigs-la-purissima-concepcio-de-maria.html

Descarrega PDF