Goigs a la Mare de Déu dels Dolors
Sant Cugat del Vallès

    Vallès Occidental
    Carrer de l'església
    Emplaçament
    EMD Valldoreix

    Coordenades:

    41.4583
    2.06735
    422108
    4590054
    Número de fitxa
    08205 - 336
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XIX - XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL)

    Els goigs de la Mare de Déu dels Dolors, de la parròquia de Valldoreix, tenen un text genèric sobre aquesta devoció mariana i no fan referències locals. Algunes estrofes són:

    "Puix sou Mar d'amarg dolor / sobre màrtir d'agonia. / Ampareu-nos nit i dia / Verge Santa amb vostre amor".

    Una estrofa fa referència al cor de la Mare de Déu i als seus set dolors:

    "De set dolors vostre cor / fou oprès Verge Maria. / Ampareu-nos nit i dia / Verge Santa amb vostre amor".

    Goigs dedicats a la Mare de Déu dels Dolors, venerada en la parròquia de Sant Cebrià de Valldoreix.

    Els goigs són una composició poètica, de caràcter catòlic generalment, dedicats al Déu Trinitari (Déu-Pare, Déu-Fill-Jesucrist i Déu-Esperit Sant), a la Mare de Déu sota totes les seves advocacions, als sants i als àngels, tributant culte en cadascuna de les tres variants establertes per l’Església catòlica: latria, dulia i hiperdulia. Els goigs formen part dels actes de pietat, com a cant final de trinaris, quinaris i novenaris, per exemple, i també de les misses solemnes corresponents al calendari litúrgic, amb especial dedicació el dia de la festivitat o solemnitat. Aquest tipus de composició s’acostuma a cantar, i és molt popular, a Catalunya i també a les Illes Balears i Andorra. La finalitat és demanar i donar gràcies pels favors rebuts. Els goigs se solen imprimir, bàsicament en un únic foli, encara que actualment se’n fan també amb format díptic, on consta la devoció, una imatge del sant, la lletra i la música. Darrerament, també s’incorpora a la part posterior una breu nota històrica del sant o de l’església, capella o ermita on es canten.