Goigs
L'Espunyola

    Berguedà
    A diferents esglésies del terme municipal.

    Coordenades:

    42.0535
    1.76796
    398050
    4656451
    Número de fitxa
    08078 - 136
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Bisbat de Solsona. Palau Episcopal, 25280 Solsona.
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    El municipi de l'Espunyola compta amb un ampli recull de goigs. Trobem diversos goigs dedicats a la Marededéu dels Torrents, un és dedicat a la Restauració de la imatge, i també cobles. Van ser aprovats pel bisbat l'any 1935, considerant-los bons per fomentar la devoció a la Marededéu dels Torrents, tot concedint cinquanta dies d'indulgència als fidels de la jurisdicció que devotament els cantaren o resaren. El document consta del text del cant i de la patitura. La lletra lloa a la Marededéu i li fa la demanda de protecció dels conreus, sembrats i collites davant les inclemències del temps i la salvaguarda davant dels perills de guerra o pesta. Uns altres goigs dirigits a la Marededéu dels Torrents són súpliques per pluja, i són potser els més coneguts de la contrada. En aquest cas es compta amb exemplars de dues edicions diferents que són dedicats a aquesta petició. En ambdós casos la tonada és: "Deunos pluja ab abundancia, Verge santa dels Torrents". Aquestes lloances havien estat àmpliament utilitzades quan no plovia. El conjunt de parròquies properes es reunia al Santuari dels Torrents i treia la Verge a fora tot fent processó i cantant els goigs. Tot seguit es feia missa completa. En l'acte també acudien els capellans de diferents parròquies veïnes. Quan es va traslladar la Marededéu a Sant Martí de Correà als anys 70, es van continuar fent els goigs en època de mancança de pluges. Tant sols es va deixar de fer quan per raons de conservació de la talla romànica es va creure que no estava en bon estat per treure-la. De les dues edicions dels goigs a la pluja, en la més antiga hi ha un dibuix de la Marededéu, i en el text es diu que la imatge fou trobada per un bou en un bosc ple d'alzines. Les lletres d'ambdues edicions són molt similars, tant sols presenten petites diferències. En l'edició més moderna s'hi reprodueix una fotografia de la Marededéu i hi consta que es concedeixen 40 dies d'indulgència a tots els fidels que cantin, llegeixin o escoltin les supliques en alabança a la Marededéu.
    Uns altres goigs són els dedicats a la Marededéu del Bosc, de la Capella del mateix nom, en el terme del Cint; en aquest cas també hi ha exemplars de dues edicions, la lletra recorda que la capella està prop d'alzines, boixeres i del camí ral, en conjunt el text és una lloança a la Marededéu tot demanan-li la salvaguarda en el bosc. A l'edició més antiga hi apareix la reproducció d'un dibuix de la Marededéu i una indulgència de quaranta dies als que llegeixin o escoltin els goigs; en l'edició més moderna hi ha una fotografia de la talla de la Marededéu del Bosc, el text és el mateix però actualitzat, de fet hi consta que és lletra anònima retocada per Mn. Climent Forner i s'acompanya de la partitura que és de Mn. Jaume Freixa.
    Un altra goig és el dedicat a Sant Climent, Papa i Màrtir, i patró de l'Espunyola. El text és de lloança al sant i petició de protecció, tot explicant alguns fets de la seva vida, també es diu d'una font meravellosa i abundant que fa brollar i que tothom hi beu, i es refereix al sant com a protector ja que en temps de sequedat dóna pluja, salvaguarda davant dels perills, i cura malalties.

    Els goigs són cants d'estil poètic i de caire popular dirigits a una Marededéu o Sant, són cantats o recitats col·lectivament en diades religioses normalment assenyalades, per l'Aplec, Festa Major, o en fer una processó. Generalment estant dirigides en agraïment al sant o marededéu, o com a súplica per demanar protecció, salut, salvaguarda dels conreus,etc., i en alguns casos com el de la Marededéu dels Torrents la pregària va adreçada directament a la petició de pluja en anyades de sequera.

    AMADES, Joan (1983): Costumari Català. El curs de l'any. Salvat Editores, S.A i Edicions 62, S.A.