Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Goigs que es canten a llaor de Sant Joan Baptista de Sant Adrià de Besòs, i que diuen així:
Sant Joan, segura guia / per heure els béns del Senyor: / Sigueu sempre el Protector / d'aquesta feligresia./
D'Isabel i Zacaries / vàreu ser fill prodigiós, / i precursor preciós / del vostre cosí el Messies, / complint-se la profecia / amb tot exacte rigor. / Sigueu, etc./
Tal com el cel ho volia, / Joan fóreu nomenat, / i vostre pare lliurat / de mudesa que sofria; / si doncs així convenia / per honrar a Nostre Senyor: Sigueu, etc. /
Gran Profeta, ple de glòria, / de virtuts, gràcies i zel, / conduïu-nos cap al cel / pels vostres fruits de victòria. / Si amb saviesa en tot dia / servireu al Redemptor; / Sigueu, etc. /
Per obtenir la clemència / de Déu que fou tan ofès, / al desert féreu que anés, / la gent a fer penitència; / tornant als bons l'alegria / pels precs humils i el fervor. / Sigueu, etc. /
Per consell d'iniqua mare / i pel preu d'impúdic ball, /Salomé obtingué el trist fall / de qui suplantà son pare; / degollant-vos amb follia / perquè fóreu triomfador. / Sigueu, etc. /
Oferint-vos per corona / les llars d'entorn de l'altar, / us venim a festejar / de Sant Adrià i Badalona. / No deixeu mancar cap dia / la fe del poble i l'amor, / Sigueu, etc. /
Defenseu-nos de riuades / que el Besós pugui portar, / i vulgueu-nos sustentar / amb generoses anyades. / Favors que el veïnat confia / mantindreu amb esplendor. / Sigueu, etc. /
TORNADA. Puix pel seu bé, amb energia, / cridàreu al pecador: / Sigueu sempre el Protector / d'aquesta feligresia.
V. ORA PRO NOBIS, SANCTE JOÁNNES. / R. UT DIGNI EFFICIAMUR PROMISSIÓNIBUS CHIRSTI.
OREMUS. Praesta, quaésumus, omnipotens Deus: ut família tua per viam salútis incédat, et, beati Joannis Praecursoris hortaménta sectando, ad eum quem praedixit, secúra perveniat, Dóminum Nostrum Jesum Chistum Filium tuum; Qui vixis et regnes in saécula saeaulorum. R. Amen.
Edición Ferias y Fiestas San Juan Bautista - 1960. Impremta: M. Comajuncosa
Lletra de Joan Bta. Nieto i Carreras.
Dibuix de Josep Vilar i Garcia
Música de na Esperança Rodríguez i Vilaregut
Història
Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.
La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.
