Gegant Andreu de Scéllecs
Òrrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L’Andreu de Scéllecs, el gegant d’Òrrius, representa la figura al·legòrica d’un pagès, arrelada als costums culturals i a les tradicions del poble.
Va ser construït l’any 2013 per iniciativa de l’entitat d’Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius.
Pesa 80 kg i fa 3,98 m d'alçada. Els seus elements representatius són:
- El nom d’Andreu, per l’església parroquial i de Scéllecs, inspirat en les muntanyes de Céllecs, amb l’afegit d’uns “S” inicial per tal de fer la paraula capicua.
- El barret de caçador, pel fet que Òrrius ha estat històricament un espai de caça abundant.
- El pergamí, com a símbol dels privilegis que Jaume I va concedir a alguns orriencs.
- L’escut antic d’Òrrius, que es troba a la clau de volta al cor de l’església de Sant Andreu.
- El fusó i l’esclopet, com a símbols de la pagesia.
- El saquet de monedes, en record de la troballa de les monedes comtals dins l’església de Sant Andreu.
- El peix, com a símbol de Sant Andreu, patró d’Òrrius.
Història
L’any 1981 hi havia una parella de gegants a Òrrius, en Morro Negre i l’Aquensa, que va tenir una vida molt curta.
L’any 2012 l’entitat d’Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius va voler recuperar aquests gegants, però es va haver de descartar la idea, a causa del seu mal estat de conservació, pel que es va decidir construir un nou gegant.
La creació històrica del personatge és obra de Josep M. Roqué, el disseny artístic i fabricació d’una primera maqueta, de l’escultor Manuel Cusachs i els treballs definitius en fibra i pintat, de Lluís Torner.
El vestit, els complements, la música i ball propi, són creacions de molts orriencs (hi van col·laborar més de 50 persones).
El nom va ser escollit en votacions populars i la seva presentació es va realitzar durant la Festa Major d’estiu, l’any 2013.
En paral·lel a la creació del gegant, va néixer la Colla Gegantera i Grallera de l'Andreu de Scéllecs.
Bibliografia
TRENCH, A. (2013) “Andreu de Scéllecs, gegant d’Òrrius”. Maresme Gegant, nº 20, any VI. Vilassar de Mar: Coordinadora de Geganters del Maresme (ACGC), p. 7.
