Gala de Queralt
Berga

    Berguedà
    Muntanya de Queralt
    Emplaçament
    Els actes transcórren a la muntanya i al Santuari de Queralt.

    Coordenades:

    42.10697
    1.82752
    403060
    4662318
    Número de fitxa
    08022 - 10
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Manifestació festiva
    Medieval
    Segle
    XIV
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres.

    La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l'Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d'agost amb l'inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l'exterior del Santuari.

    La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat.

    La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l'any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l'antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment.

    AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175.
    ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971.