Fotografies de Sant Pere de Vilamajor a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC)
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I nº 33-51, 08195, Sant Cugat del Vallès.
    295 m

    Coordenades:

    41.685
    2.39074
    449294
    4614982
    Número de fitxa
    08234-221
    Patrimoni documental
    Tipologia
    Fons d'imatges
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal i física
    Llei 10/2001,de 13 de juliol, d'arxius i documents
    Accés
    Obert
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    A l'Arxiu Nacional de Catalunya hi ha dipositades 14 fotografies del fons fotogràfic Montserrat Sagarra i Zacarini, realitzades per la mateixa fotògrafa, a diferents indrets del terme de Sant Pere de Vilamajor. La relació de fotografies és la següent:
    ANC1-428-N-6973: L'església parroquial de Sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7175: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7190: L'església de sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7194: L'església de sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7199: L'església de sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7201: L'església de sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7213: L'església de sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7214: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7215: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7216: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7217: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7218: L'església de sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7219: L'església de sant Pere de Vilamajor.
    ANC1-428-N-7274: Una masia del terme municipal de Sant Pere de Vilamajor.
    Tanmateix, el fons de l'Institut-Escola de la Generalitat, també dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC 1-57), conté 153 fotografies en blanc i negre realitzades a la masia El Surell i el seu entorn, durant les colònies nens. Les fotografies foren realitzades entre els anys 1932 i 1936.

    -Montserrat Sagarra i Zacarini fou la primera professional catalana de la fotografia durant la dictadura franquista, i pionera a introduir innovacions formals en la fotografia catalana, com treballar en color, després de fer-ne un curs a Alemanya l'any 1963, i d'introduir l'any 1966 la modalitat de fotos mogudes.
    Va treballar com a fotògrafa del pedagog, investigador i escriptor Pau Vila i Dinarès. Són seves les fotografies del llibre La casa rural a Catalunya i gran part de les de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya.
    El fons de Montserrat Sagarra i Zacarini ingressà a l'Arxiu Nacional de Catalunya l'any 1998, quan el Banc d'Imatge i So quedà integrat dins d'aquesta institució. L'11 de juliol de 2008 va ingressar un segon lot de documentació.
    Es tracta del material que l'autora va descartar de tot el que produí per encàrrec d'Enciclopèdia Catalana per a la Geografia Comarcal de Catalunya. El darrer ingrés correspon a material de diverses publicacions de l'autora.
    -En quant a l'Institut-Escola de la Generalitat, va ser una experiència educativa pionera dels anys trenta, al tractar-se del primer assaig pedagògic continuat, d'escola activa a l'ensenyament públic, en l'àmbit de l'educació secundària,
    L'estiu de l'any 1934 la masia de can Surell va esdevenir la colònia escolar de L'Institut-Escola de la Generalitat, fruit de l'empenta renovadora del seu director, Josep Estalella i d'Angeleta Ferrer i Sensat, paradigma de la renovació pedagògica en la docència de les ciències naturals.
    La finalitat de les estades de colònies mixtes a can Surell va ser de caràcter social, possibilitar una estada de lleure a tots aquells nens que no podien anar normalment de vacances. Les colònies buscaven la col·laboració entre els assistents, la formació intel·lectual i la normalització d'unes conviccions que no eren pròpies d'aquell moment. En aquesta masia, Maria Aurèlia Campmany va passar-hi les colònies.
    En començar la Guerra Civil, l'Institut-Escola organitzava colònies al Surell per als fills dels combatents i els orfes.

    AVIZANDA MARTÍNEZ, M. (2007). "L'Institut-Escola a Can Surell: un assaig pedagògic al Montseny dels anys trenta". Col·lecció Pau Vila, 17. Barcelona: ICE de la Universitat de Barcelona.
    DEPARTAMENT DE CULTURA. ARXIUS EN LINIA: www.extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia