Fòssil d'en Pau o Pierolapithecus catalaunicus
Els Hostalets de Pierola

    Anoia
    Institut Català de Paleontologia. Escola Industrial, 23. Sabadell.
    Emplaçament
    Institut Català de Paleontologia a Sabadell.
    360 m

    Coordenades:

    41.53384
    1.77016
    397407
    4598751
    Número de fitxa
    08162 - 88
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Cenozoic
    Estat de conservació
    Bo
    Fòssil consolidat i restaurat
    Protecció
    Legal
    Llei 9/1993, decret 78/2002
    Accés
    Restringit
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell

    Es tracta del crani gairebé sencer i part de l'esquelet d'un exemplar antropoide que ha rebut el nom científic de Pierolaphitecus catalanicus. Té 13 milions d'anys d'antiguitat i s'ha batejat popularment amb el nom de Pau. El fòssil va ser descobert i extret a l'excavació de l'any 2003 a l'Abocador Controlat de Can Mata. El seu posterior estudi al laboratori ha permès deduir que és el primat fòssil més similar a l'avantpassat comú del grup dels actuals ximpanzés, bonobos, goril·les, orangutans i humans, essent doncs un element clau en l'estudi de l'evolució humana, ja que per primera vegada es pot explicar com els primats van passar de caminar a quatre potes a adoptar la postura vertical.
    En total s'han recuperat 83 peces de l'esquelet del "Pierolapithecus catalaunicus". Tot i que el crani resulta una de les peces més emblemàtiques en qualsevol fòssil humà, altres parts com les costelles, vèrtebres i extremitats han donat als investigadors moltes dades sobre les característiques de l'antropoide. El "Pau" era un mascle jove, d'uns 35 quilos de pes i 1'20 m d'alçada. Tenia una dieta a base de fruita i alguns animals més petits; podia adoptar posicions verticals i s'enfilava als arbres utilitzant els braços. En els seus ossos s'observen marques produïdes per les dents d'un gran carnívor, que no es pot determinar si va actuar com a caçador o com a carronyer. El que sí és segur és que poc després un aiguat torrencial va enterrar l'esquelet juntament amb els ossos d'altres animals que hi havia escampats pels voltants.

    Miocè Mitjà-Miocè Superior

    L'any 2001, el Casal Català i l'Ajuntament dels Hostalets van realitzar, amb l'assessorament científic de Miquel Crusafont l'exposició El Paradís Perdut: Els Hostalets de Pierola entre 13 i 9 milions d'anys. Aquesta exposició va crear una base social per sensibilitzar les administracions sobre la necessitat de preservar i actuar científicament sobre els jaciments paleontològics del terme municipal. Dos anys després es produí la troballa d'en Pau.

    ALBA, David M. ET ALII (2006): "La intervenció paleontològica al dipòsit controlat de residus de Can Mata (els Hostalets de Pierola, Anoia): campanya novembre 2002-agost 2003", Tribuna d'Arqueologia 2003-2004, Barcelona, p.7-22.
    GALINDO, Jordi (2008): "El futur centre d'interpretació paleontològica: una finestra al passat", L'Hostal, 1, Els Hostalets de Pierola , p. 7.
    MOYÀ-SOLÀ, Salvador ET ALII (2004): Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain", Science, 306, p. 1339-1344.