Fòssil Campanile Giganteum
Sant Martí de Centelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Exemplar de Campanile Giganteum de la família certidae (Molusc). Aquest fòssil pertany a la classe gasteròpode, de l'ordre dels mesogasteròpodes. Es tracta d'una peça de dimensions mitjanes respecte altres exemplars de la seva espècie amb unes mesures aproximades de 40 cm de llargada per uns 20 cm d'amplada. Aquests cargols en forma de torres i obertura ovalada i obliqua poden presentar nombroses voltes, en aquest cas concret se'n comptabilitzen 7. Les primeres voltes presenten costelles espirals llises o granuloses, amb un creixement lent i regular separades per sutures ben marcades i les estries del creixement. Les primeres voltes del cargol són les coltes apicals, que només es troben en les fòssils que no han sofert un desballestament previ. En general aquests fòssils són de forma betònia i es troben en les fàcies carbonatades i en les sorrenques. Es tractava d'un animal que es desplaçava arrossegant el musculós peu ventral que el sostenia i amb la conquilla lleugerament inclinada cap enrera.
El terme municipal de Sant Martí és força ric en troballes paleontològiques, concretament s'ha trobat fòssils (tots adscrits al període Cenozoic de l'Eocè Mitjà) a la part baixa del riu Congost, els plans del Fabregar i la Rovira dels Cerdans, al mateix Castell de Sant Martí, al Pla de la Garga i la zona de Roquetes. Alguns d'aquests exemplars es troben recollits i documentats a la Sala de Paleontologia a la Casa de Cultura de l'Ajuntament de Centelles.
Història
Aquest fòssil datat del Cenozoic, concretament l'Eocè mitjà fou trobat en el terme municipal de Sant Martí de Centelles i és una donació realitzada a l'Ajuntament de Sant Martí de Centelles per part d'un afeccionat a la paleontologia. Aquest tipus de fòssil pertany a la era Terciària i forma part dels fòssils gasteròpodes o cargols gegants que presenten una forma molt comuna de cargolina o cargol allargat. Les treballes més antigues d'aquesta espècia corresponen al Cretaci superior, però el seu moment de màxim esplendor serà l'era cenozoica i concretament l'eocè mitjà. En començar el terciari, apareix a la zona central de l'actual Catalunya un mar interior que connectava directament amb la zona atlàntica per la seva banda oest. En aquest moment l'activitat interna de la terra donà lloc a moviments tectònics i volcànics que originaren part de les serralades actuals i és quan es documenten un important presència de gasteròpodes, crustacis, spondylus o bicalves, ammonites... i alguns vegetals, juntament amb els primers precedents dels dinosaures.
Bibliografia
GRIMAL, Eduard (1995). "Fòssils (I- XVIII)". Revista El Portal de Centelles, n. setembre 1994 -març 1996. Ed. El Portal. Centelles. p. 22. GRIMAL, Eduard. (1993). "Exposició permanent de Paleontologia (fòssils)". Ed. Ajuntament de Centelles.
