Fortificació de Rocamora o Viladaspis
Argençola

    Anoia
    Rocamora
    Emplaçament
    S'hi accedeix a peu, a través del primer camí sortint de Rocamora a la dreta. Es puja recte el turó.
    755

    Coordenades:

    41.59241
    1.42441
    368682
    4605722
    Número de fitxa
    08008-4
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Medieval
    Segle
    X-XIV
    Estat de conservació
    Dolent
    L'arbrat i la vegetació de l'indret empitjoren les estructures del mur que resta dempeu.
    Protecció
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPA: 7757
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08008A012000620000IW
    Autor de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

    Actualment només s'observa un mur en peus. Es troba situat a la part alta d'un turó boscós al sud-est de Rocamora. El mur que resta dempeus es caracteritza per un alçat de carreus horitzontals i irregulars, units per morter. L'entorn més immediat hi trobem enderroc de la mateixa construcció, així com estructures sense identificar. Estudis anteriors la descriuen com una fortificació de planta rectangular.

    Les estructures sense identificar poden correspondre a les restes d'habitacions, així com a la desapareguda església de Sant Jaume. La vegetació que actualment ocupa l'indret, dificulta la interpretació in situ d'aquestes estructures.

    Les dades documentals sobre aquesta fortificació son bastant escasses. Al segle XI senyorejava el castell Maier, germà d'Ermernir de Castellet, tal com consta en el seu testament sagramental datat l'any 1031. No hi ha més noticies fins al segle XIV, quan l'any 1322 l'Infant Joan vengué la jurisdicció dels Castells d'Albarells, Carbasí i Rocamora al prior del Monestir de Montserrat .

    AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia.Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.