El forn de rajols és una estructura parcialment construïda i que s'utilitza per a l'obtenció i la fabricació de teules i altre material constructiu. Aquesta s'obté a partir de l'argila tractada, que és un dels materials geològics predominants, a la natura, tot i que la zona de Muntanyola no es caracteritza per la seva presència. Consisteix en una gran cavitat excavada parcialment al terreny natural amb una estructura aèria complementària, aquesta en pocs casos conservada. La construcció està limitada pels costats per una paret engruixida de pedres posades una sobre l'altra i una al costat de l'altra, i per la part superior sol presentar una estructura de coberta de tipologia cariada, formada per un sostre de pedres, o de llenya i terra, formant una cúpula. Té una obertura a la part inferior, destinada a alimentar el foc i una altra a la part superior per donar sortida al fum i per dipositar-hi el material a coure. La cocció la proporcionen els feixos de llenya cremats en somort diversos dies i que permeten arribar a una temperatura de 600 ºC-1000 ºC. Per aconseguir les temperatures necessàries per la transformació de l'argila. Aquest procés, juntament amb l'obtenció de carbó, va ser una de les principals causes de l'explotació dels boscos de la zona. El producte, un cop acabat, s'emprava per a consum particular o es podia arribar a exportar a un mercat de caire local. En general, aquestes estructures de combustió les trobem isolades prop de camins i cursos d'aigua, relacionades a estructures de caire industrial o associades a un mas o una explotació agrícola on el seu ús és de caire particular. L'obtenció i explotació dels recursos naturals es documenta des d'època medieval fins a mitjan dels anys 50 del segle XX, i és factible pensar que aquest tipus d'element data d'un moment indeterminat d'època baix medieval o moderna, associat a unes obres de reforma de la masia i la necessitat de material, en general.
