Forns de les Valls de Foix

Torrelles de Foix

Forns de ceràmica l'existència dels quals es coneix des dels anys 50 a partir d'uns treballs agrícoles que van posar al descobert part d'una de les estructures. No va ser fins l'any 1984 que se'n va dur un estudi més aprofundit, arran de l'excavació d'urgència efectuada amb motiu del moviment de terres que es realitzaven a l'indret.
Concretament són ben visibles les restes d'una estructura de la qual es conserva la cambra del foc amb part de la graella, el "laboratorium" i el "praefurnium" (el pou i passadís d'entrada).
La cambra de foc està excavada al terreny natural. És de sòl pla i té una alçada de 80 cm entre aquest i la part inferior de la graella. Conforma una estructura de planta el·líptica (3,80 m i 3,20 m) amb les parets lleugerament còncaves i amb una sèrie consecutiva de 17 sortints que penetren a la cambra amb diferents longituds (de 18 a 54 cm). Al centre hi ha un pilar-espigó exempt, aixecat amb tovots i amb sortints iguals als de la paret lateral. Sostindria la graella, feta d'argila cuita i que amb un gruix de 25 cm, carregava un pes considerable que impedia que la graella cedís per la meitat.
Pel que fa a la graella, s'hi observen dues capes en sentit longitudinal, que segons els seus excavadors podrien correspondre a dues fases constructives. A banda i banda de l'espigó central hi ha un encaix en el que possiblement s'aguantava la graella. Aproximadament se'n conserva una tercera part, amb 18 forats circulars que, amb un diàmetre d'uns 6 cm, estan distribuïts irregularment perforant-la per permetre el pas de l'escalfor de la fogaina a la cambra de cocció.
Del “laboratorium” tan sols es conserva l'arrencada del cobriment i només en la part del forn. Té una alçada d'entre 12 i 22 cm, alçada suficient per veure que es tracta d'una volta d'argila.
Conserva íntegre el "praefurnium" i el pou d'entrada. Es tracta d'un pou d'entrada circular d'uns 1,32 metres de diàmetre que dóna accés a un passadís cobert amb una volta que comunica amb la cambra de foc, essent aquesta una comunicació doble a causa de l'extrem de l'espigó que divideix la mateixa. Tant el pou com el passadís estan excavats al terreny natural i només la volta que cobreix el passadís està construïda amb argila.
Els materials recuperats són un conjunt homogeni de ceràmiques a torn ibèriques comunes que representarien la producció pròpia del forn: àmfores, contenidors i gerres amb vores zoomorfes, de meitat del segle VI aC o IV aC, i vores amb llavis més evolucionats, des de l'ibèric antic fins el segle II aC. Es tracta sempre de ceràmiques de cocció oxidant, homogènies, ben cuites i de tons ataronjats.
En definitiva, l'excavació va permetre constatar l'existència d'un forn de planta oval amb una superestructura de cúpula d'argila, propi dels forns ibèrics, que estaria en funcionament a l'entorn dels segles IV aC i III aC, amb una producció de ceràmica comuna ibèrica oxidant de caràcter industrial.