Fornícula del Portal
Centelles

    Osona
    Portal Nou, s/n
    Emplaçament
    A l'interior nucli urbà
    525

    Coordenades:

    41.79805
    2.21832
    435059
    4627650
    Número de fitxa
    08067 - 113
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Es desconeix
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Religiós i/o funerari
    BCIN R-I-51-5457
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Pública
    Diputació de Barcelona. Rambla de Catalunya, 126. 08008. Barcelona
    Autoria de la fitxa
    Jordi Petit Gil

    Està ubicada al interior del Portal Nou té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Dins hi ha col·locada una verge.

    Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric.

    El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacta de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. Amb posterioritat se li va obrir la fornícula. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.

    - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.