Forn I del veïnat de Canyes
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Veïnat de Canyes
    Emplaçament
    A tocar del marge de llevant de la pista que duu al veïnat de Canyes.
    375 m

    Coordenades:

    41.70315
    2.38635
    448943
    4617000
    Número de fitxa
    08234-45
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat d'abandó.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08234A006001300000IU
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Forn, parcialment destruït, de planta circular i excavat al sòl natural. Es troba situat pròxim al veïnat de Canyes, a tocar del marge de llevant de la pista que duu al veïnat. Només conserva la part interna, formada per una estructura de diàmetre circular i cilíndric, excavada al sòl. Les seves mesures aproximades són 2 m de diàmetre per 2 m de profunditat. La seva datació correspon a un ventall cronològic força ampli, ja que aquest tipus d'estructures s'utilitzaven des d'època moderna, normalment associades a obres de reforma d'alguna masia, fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX. Probablement es tracta de les restes d'un forn de calç.

    La seva localització ha estat facilitada per Higini Herrero.

    El forn de calç és una estructura parcialment construïda, que consisteix en una cavitat excavada en part al terreny natural, limitada lateralment per una paret engruixida de pedres, i coberta, per la part superior, amb una cúpula formada per una capa de pedres, llenya i terra. Hi ha dues obertures, una inferior, per tal d'alimentar el foc, i una superior, per tal de que surti el fum i per a dipositar-hi les pedres calcàries amb les que es fa la calç. La cocció que permet la transformació de la pedra calcària a la calç viva es produeix a uns 1.000 ºC, i es duu a terme mitjançant feixos de llenya cremats en somort durant deu o dotze dies. La calç viva s'utilitza per a fer morter, que és la barreja de calç, sorra i grava, i es fa servir com a element d'unió del material constructiu; i la calç morta es fa servir principalment per emblanquinar les cases. Els forns de calç van ser utilitzats des de l'època moderna fins a meitat de la dècada dels anys 50 del segle XX.