Forn d'obra del Padró
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Forn d'obra ubicat a l'extrem d'una feixa ubicada a mà dreta del torrent del Padró, molt a prop del mas. Per accedir-hi cal arribar fins al barri que dona accés al Padró. La feixa queda per sobre mateix del torrent del Padró, a tocar d'un mur de pedra seca que conté varies arneres. En aquest indret, el torrent és tot ell una llosa perfectament plana, i per tant, de fàcil accés i proximitat per aconseguir l'aigua necessària per fabricar els maons i altres elements constructius.
Del forn es veu un mur d'un metre d'alçada amb un arc de descàrrega i la boca de la fogaina parcialment colgada. Al damunt, amb els murs rubrefactats, bona part del laboratori on es coïen les peces. El mur de pedra que recobria aquesta part del forn ha caigut i es troba amuntegada al davant mateix.
Al costat mateix del forn, per la seva banda esquerra hi ha una zona arraconada del torrent, que la vegetació impedeix veure si hi havia cassoles naturals a la solera del torrent o alguna mena de dipòsit per emmagatzemar aigua i treballar el fang.
Al voltant del forn es localitzen nombrosos trossos de teula àrab i maó pla. Es podria conservar la construcció netejant i excavant la boca, consolidant les restes al mateix temps que les arneres que estan a tocar.
Història
La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.
L'estructura d'aquest tipus de forn pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.
Bibliografia
BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.
FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.
MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.
MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.
