Barraca del Padró
Castellbell i el Vilar

    Bages
    El Padró
    203

    Coordenades:

    41.65404
    1.86452
    405454
    4611989
    Número de fitxa
    08053 - 328
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2015)
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A004000230000OY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Barraca de pedra seca ubicada per sota un marge, entre dues propietats. Per accedir-hi cal entrar pel municipi de Sant Vicenç de Castellet, i seguir el carrer que discorre paral·lel a la línia fèrria de Manresa a Barcelona fins a passar can Teta, que ens quedarà a mà dreta. Una mica més endavant en un giravolt, passarem per sota un pont i caldrà agafar el camí dret que mena directament a una casa. La barraca està al darrera, per sota un marge, arran del camí que baixa al torrent del Padró.
    Es tracta d'una barraca, construïda a l'extrem d'una feixa marjada d'oliveres, a tocar de la carena. Està parcialment excavada per sota el marge. L'eixamplament del camí que hi ha per sobre mateix ha fet baixar més terra del compte, però la barraca s'aguanta en perfecte estat de conservació. És de planta circular; mesura 1,85 metres de diàmetre interior. Les pedres emprades en la construcció són de mida gran a petita, de factura força regular i majoritàriament desbastades. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'oest, amb una doble llinda plana, monumental i els brancals rectes, amb la pedra molt més gran que en la resta de la construcció. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada mínima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra i pedruscall, amb el voladís es conserva en molt bon estat. Té una espitllera orientada al sud-oest
    Al darrera mateix neix un filat que separa dues propietats i que baixa fins a tocar el torrent del Padró.

    Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.

    La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents.
    Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.
    La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de "barracaires" itinerants, els "sardans", o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.

    MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida.
    QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.
    RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
    SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
    SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
    SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
    SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
    VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.