Forn d'obra de Viladoms de Dalt
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Viladoms de Dalt
    329

    Coordenades:

    41.63624
    1.88069
    406775
    4609995
    Número de fitxa
    08053 - 161
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Segle
    XVI-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A008000060000OD
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Forn d'obra ubicat a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, en un antic oliverar conegut amb el nom de l'Olivar d'en Ros. Per accedir-hi cal agafar el corriol a mà dreta del camí que va des del mas de Viladoms de Dalt a cal Robert. La construcció es troba a mà dreta, arran del camí, en un revolt molt tancat, enmig d'ullastres, pi blanc, alzina, i brolla de romaní. Es tracta d'una construcció aïllada, a la que s'hi adossat una barraca de pedra seca. L'estructura exterior està realitzada amb pedres irregulars, rajols i fang, però cal una neteja acurada per no malmetre la coberta i provocar un enderroc. Entrant a la barraca el primer que es veu és la fogaina o caldera. S'hi accedeix a través d'una obertura amb volta de maó col·locada a plec de sardinell, lligada amb morter de calç i fang. L'amplada de la volta té uns quaranta centímetres de fondària. A continuació accedint per la boca ja ens adonem de la importància de la cambra, amb un pilar interior per repartir el pes i aguantar l'estructura superior. Aquesta cambra té una planta quadrangular; mesura 3,50 metres de fondària per 3 metres d'amplada aproximadament. Està voltada, és a dir, presenta varies fileres de volta de maó, recolzades a ambdós murs laterals. Entremig de les voltes es deixen entreveure un seguit d'obertures anomenades també xemeneies, indispensables per al control del procés de cocció. La part superior, o cambra de cocció, no és visible perquè ha estat envaïda per la vegetació.

    Per la seva característica constructiva, adossada a una barraca, caldria preservar el conjunt, tal vegada únic en el municipi, iniciant una desbrossada general i la consolidació de les parts que ho necessitin, com el ràfec. Un treball acurat permetria tal vegada datar-la.

    La majoria de grans cases de pagès havien tingut el seu propi forn per la construcció, en un indret el més proper possible on hi hagués llenya, aigua i argila. Les cases que no en tenien, compraven el material a les teuleries més grans.
    L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es col·loquen les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós.

    BOSCH, Laura (2016). El forn ceràmic de Can Maimó, Vilanova del Vallès; dins XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, del 29 de novembre de 2015. Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró.
    FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.
    MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Bòbila de les Ginesteres, núm. d'element 08214/409. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.
    MONTLLÓ, Jordi (2015). Mapa de Patrimoni de Vilassar de Dalt. Forn de Can Boquet, núm. d'element 08214/238. Diputació de Barcelona. Ajuntament de Vilassar de Dalt.