Forn d'obra de Rovirola
Santa Maria d'Oló

    Moianès
    Sector central del terme municipal
    Emplaçament
    Carretera d'accés a Oló (BP-4313), al km. 22 camí direcció sud 50 m
    536

    Coordenades:

    41.87709
    2.02312
    418941
    4636591
    Número de fitxa
    08258-209
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Esquerda important en un mur, reblert de terra
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08258A009002090000AJ
    Autoria de la fitxa
    Jordi Piñero Subirana

    Forn d'obra o teuleria emplaçat uns 60 m al nord-oest de cal Portí, al raval de la Rovirola. Conserva l'estructura força íntegra, tot i que actualment l'interior és totalment cobert de terra. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en una construcció de pedra (amb la part interna feta parcialment en maó) en forma de planta quadrada i emplaçada en un terreny amb pendent. Està dividit en dos nivells. A la part inferior hi ha la fogaina, que és una cambra soterrada, habitualment coberta per una sèrie d'arcs transversals o bé amb volta. Aquí és on s'hi introduïa la llenya que donava combustió al forn. El mur davanter, encarat cap a ponent, conserva la boca de la fogaina en forma d'un forat més o menys rectangular. Aquest mur presenta un esvoranc considerable al costat esquerre. La part superior, on hi havia la cambra de cocció, ja hem dit que està reblerta de terra, igual que la fogaina. En l'estat actual no es pot apreciar on era la porta d'accés. A un nivell inferior sota terra hi deu haver la graella que separa les dues cambres.
    Uns metres a llevant, prop del bosc de roures que encara es conserva i que ha donat nom al raval de la Rovirola (el significat del mot és una roureda petita) es pot observar l'existència de diversos elements de rebuig del forn que consisteixen en teules que han quedat amalgamades.
    Aquest forn va ser dels darrers que va estar en funcionament, fins a la dècada de 1940. Era propietat de la masia de cal Portí, i el feien anar la família de cal Pregones, que també elaboraven calç.

    Informació oral facilitada per Josep Canamasas Güell