Forn d'obra de Matarodona 1
Mura
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A prop del mas de Matrodona es conserva un forn de teules, rajoles i altres peces cuites de fang, de dimensions grans que aprofita un desnivell del terreny. Es troba al costat del camí que des de la casa porta cap a les Agulles de Matarodona, a la banda dreta del camí, aprofitant un desnivell del terreny i molt a prop d'un altre forn que es troba a l'altre marge del camí. Té una planta quasi quadrada (5,20 x 5,10 m.) i un volum cúbic amb una alçada de 3,70 m. La fogaina té dues cambres de combustió formades per dues voltes i separades per una paret mitgera, i les corresponents boques que són d'arc escarcer de 145 cm de llum i alçada màxima 125 cm. L'arc està fet amb pedra a sardinell. La cambra de cocció, situada sobre la de combustió, amida 370 x 352 x 300 cm i està colgada parcialment de terra amb arbres a sobre. Es conserva també la graella foradada entre les dues cambres. En general el forn està bastant sencer tot i que cobert de vegetació.
Es troba dins la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Camí que surt a la dreta entre el P.Q.6 i P.Q.7 de la carretera BV-1224 del Pont de Vilomara a Rocafort. Es passa per la Masia del Farell. Està a la banda solellada de la Vall de la Riera de Matarrodona, en la cota 550 m. passada la Casa de Matarrodona a uns 200 m. a la dreta i a baix, al costat del camí.
Història
Aquest tipus de forns eren construïts per portar a terme la cocció de les peces necessàries en l'obra d'alguna casa. En aquest cas, a prop de Matarodona, hi ha dos forns d'obra. La casa de Matarodona ja apareix documentada al segle XII, de fet l'estructura interna mostra una primera construcció gòtica, del segle XIII. Al fogatge de 1553 hi constava Antoni Matharodona. A la consueta de Mura de 1592 (APM) constava que vivien a la casa 20 persones; en aquesta data també es deixa constància de l'existència de la capella. Les masies de la zona de Santa Creu de Palou (Matarrodona, Puigdoure, la Casa del Putget i el Farell) van tenir un important auge econòmic al segle XVIII degut a la producció de vi, com ho demostren les llindes gravades en les portes de les cases i els cups. Probablement el forn s'utilitzés en aquesta època i els rajols del paviment, les teules i els rajols de les tines es farien aquí.
Bibliografia
FERRANDO I ROIG, A . (1983). El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Unió Excursionista de Sabadell. BALLBÈ, M.: Aportació històrica de Mura. Les cases de pagès. Mura. 1997.
