Forn d'obra de la Ca l'Esquerrà L'Espunyola

Berguedà
A la zona de Sant Sadurní del Cint
Prop de la pista forestal que enllaça el camí de Capolat pel Cint amb el Camí de Trasserra .

Coordenades:

42.06617
1.73304
395181
4657900
08078-105
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
Popular
XVIII?-XIX
Dolent
Part de l'estructura està enrunada i sitjada.
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
08077A004000120000HE
Sara Simon Vilardaga

Les restes del forn d'obra es troben en un marge proper a una pista forestal que comunica la pista que puja a Capolat per la zona del Cint amb la pista que puja a Taravil, surt a l'alçada de la masia Torrades. Es conserva un espai de planta rectangular, que mesura uns 3 metres per 3,50 metres de planta, i que presenta una estructura en part excavada en el mateix terreny natural i en part construïda amb carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses. La part que obra cap a l'est es deu correspondre a la zona on hi havia l'accés a la cambra inferior o de combustió, en aquest costat el mur era totalment construït i actualment conserva poca alçada, probablement degut a no tenir el terreny natural com a recolzament de l'estructura. L'accés a la cambra de cuita es devia realitzar per la zona oest, on hi ha la part alta del marge i que per tant devia facilitar l'entrada a la cambra superior. La superfícies del terreny natural que formen part de l'estructura presenten la coloració produïda per l'acció del foc. L'estat de les restes no permet afirmar si es conserva o no la graella, tampoc sabem si era un forn de dues cambres o d'una. Prop del forn es poden observar bastants afloraments d'argila, els quals molt probablement són la font de subministrament de la matèria prima.

Desconeixem la cronologia d'aquest forn d'obra o teuleria. Sembla que es tracta del forn de la casa la de Ca l'Esquerrà, la masia és documentada des del segle XVIII, el forn podria ser d'aquesta època o de períodes posteriors per tal de fer el material necessari, teules, maons, corbes o altres peces, en el decurs de les obres de construcció de la casa o de reparacions posteriors. La presència d'aquest tipus de petita indústria rural és comença a generalitzar a partir del segle XVIII i perdura fins entrat el segle XX. Era habitual que quan es necessitava material ceràmic d'obra, sí a la propietat es disposava d'un lloc adient tant per l'accés a l'argila com a l'aigua, es contractés els serveis d'un teuler que es desplaçava al lloc per tal de construir el forn i fer les fornades necessàries. Els mateixos forns es devien utilitzar diverses vegades realitzant les reparacions necessàries en cada moment.