Ca l'Esquerrà
L'Espunyola

    Berguedà
    A la zona de Sant Sadurní del Cint
    Emplaçament
    A la C-26 agafem el trencall de Capolat, seguim aprox 1km i agafarem la pista que hi ha la dreta.

    Coordenades:

    42.06255
    1.73256
    395136
    4657498
    Número de fitxa
    08078 - 74
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    08077A004000120000HE
    Autoria de la fitxa
    Sara Simon Vilardaga

    La masia està situada al peu del Cingles de Taravil, en una zona en desnivell, tot quedant ubicada en una zona elevada i oberta cap al sud i est, per on s'estenen els camps de conreu. Està conformada per la casa, el paller i altres coberts annexes. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa, primera i golfes; té coberta a dos vessants amb el carener disposat paral·lel a la façana principal, la qual està orientada vers el sud, tot i que lleugerament cap al sud-oest. Està bastida amb murs de carreus desbastats i pedres irregulars de mides i formes diverses, i als angles grans cantoneres de pedra picada. La porta d'accés és situada aproximadament al centre de la façana sud, a planta baixa, i és una porta adovellada formant un arc carpanell suportat en muntants de grans carreus, tot en pedra picada i polida; a la clau de l'arc hi ha una inscripció incisa que diu "Martí Trasserra 1782". Pel que fa a les finestres, a la planta baixa són petites finestretes emmarcades en carreus; a les plantes superiors, la majoria són formades per llinda plana monolítica, muntants de carreus i en les de planta primera amb ampit sobresortit lleugerament motllurat, algunes d'aquestes presenten els angles treballats en bisell; també hi ha algunes obertures de formació més contemporània que són emmarcades en maó massís. L'interior mostra una estructura de tres crugies paral·leles disposades perpendiculars a la façana principal, totes tres naus són cobertes amb voltes de pedra; la crugia central és en la que hi ha l'escala de pedra d'accés a la planta primera, el conjunt d'espais de la planta baixa havien estat destinats al bestiar. A la planta primera podem destacar a la part nord de la crugia central l'espai de la llar de foc, en el que hi ha s'hi conserva la boca del forn de pa (avui tapiada, ja que el cos no es conserva, era exempt i adossat al mur nord); l'accés des de la crugia central als àmbits que ocupen els cossos laterals és a través d'obertures formades per brancals de grans carreus i llinda plana monolítica, tot en pedra ben tallada i polida i amb els angles interiors acabats en bisell.
    La masia es complementa amb alguns annexes i coberts, entre els quals hi ha un gran paller situat a pocs metres al nord de la casa, és una estructura típica de planta de murs de pedra en forma de U i pilars a la part oberta, la qual està orientada cap al sud.

    En el Capbreu del Cint, Capolat i Castelló fet a ordres del Duc de Medinaceli, pres per Josep Thomasa Garrigó, notari de Cardona datat entre el 1789 i 1793 (ACA,Notarial, Cardona, Ca-1.046, fol. 43-46) hi consta que Martí Trasserra, pagès de Capolat, era propietari del Mas Trasserra de Capolat, Mas Gabaldons, Mas Vilarriana, i Mas Piera, àlies Escarrà o Montells, habitats i afocats. Aquest document ens informa doncs que el nom propi de la casa era el de Mas Piera però també era conegut com Esquerrà o Montells. El nom del propietari és el mateix que figura en la dovella central de la porta d'entrada a la casa, on hi consta Martí Trasserra 1782. La Masia Trasserra de Capolat conformava doncs el capmàs del conjunt de la propietat, aquesta és una gran masia amb una estructura arquitectònica dels segles XVI, XVIII i XIX, tot i que ja apareix documentada anteriorment, en els anys 1175, 1433, 1497, 1499 i 1553.
    La següent notícia documental que coneixem de Ca l'Esquerrà és ja del segle XIX, en el document de compliment pasqual de la parròquia del Cint de l'any 1886, hi consta que hi viuen Bonaventura Canals, Martina, Joan i Josep.