Forn d’obra de Can Garrigosa
Matadepera

    Vallès Occidental
    Bosc de Can Garrigosa
    Emplaçament
    Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac
    655

    Coordenades:

    41.63835
    2.00024
    416735
    4610107
    Número de fitxa
    08120 - 279
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Només es conserva la fogaina
    Protecció
    Legal
    BPU
    Tipologia A de la normativa específica pels elements arqueològics (Fitxa número 49 del Catàleg de Béns a protegir del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal).
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08119A001000340000YP
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Forn de ceràmica situat al nord-oest de les corts de Can Garrigosa, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. L’accés es fa travessant el camí que separa els antics plans de conreu amb la casa, en direcció nord-oest. Un cop al final de la tanca de la propietat accedir per un corriol que neix a mà esquerra de la pista que mena a Can Pèlecs. Just abans de travessar el torrent que separa els masos Garrigosa i Gabi (totalment reformat), a mà esquerra, gairebé arran de camí es veu un forat no massa gran retallat al marge. La boca de la fogaina està al dessota mateix baixant pel dret entre les alzines.

    Es tracta d’un forn de pilar, emprat per la cuita de peces de fang com teules, maons, tègules, cairons, etc. La cambra de foc està situada a un nivell inferior. És de planta quadrangular (2’70 m de fons per 2’40 m d’amplada per 1 metre d’alçada), amb un pilar ovalat central (1 m d’alçada per 0’60 m de diàmetre. El sostre de la cambra, té una graella formada per varis fumerals o xemeneies. Alternen les obertures quadrangulars (0’20 m de costat) amb les rectangulars (0’15 m per 0’20 m de costat)). Una d’elles, a mà dreta de la porta d’accés a la fogaina, ha quedat al descobert (mesura 0’60 m de fondària actual).  Les xemeneies estan excavades directament en el terreny que comuniquen amb la cambra de cocció de les peces, situada al damunt. La cambra de cocció o laboratori sembla ser del tipus oberta, que permetria una cuita oxidada (presència de més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant l’obtenció de peces de color vermellós. No sembla observar-se cap resta de murs relacionats amb una cambra tancada o laboratori (que és la que permet una cuita reduïda, sense excedent d’oxigen) i per tant permet obtenir peces  grises o negres. És probable que després d’una primera intervenció realitzada per aficionats, localitzant-hi material vari, les restes d’aquesta part estructural s’acabessin malmetent. 

    Aquesta tipologia de construccions, amb pilar interior, poden tenir una cronologia molt àmplia en el temps, que pot abastar varis segles. Degut a això, és primordial i necessari realitzar una excavació arqueològica que permeti localitzar material dins el forn o als voltants d’aquest i establir una cronologia el més aproximada possible. Malauradament, durant varis anys, per desconeixement, aquest com d’altres forns del municipi (obra, pega, calç) foren excavats per un grup de persones amb un gran interès per recuperar la història del seu poble, però sense coneixement metodològic, amb la qual cosa s’ha perdut no només el material localitzat al seu interior o perímetre, sinó que també s’ha perdut part de l’estructura superior de la cambra de cocció (segons una fotografia localitzada en el Catàleg de Béns Arqueològics a protegir - fitxa 49.1)  ja que després de la seva “excavació” no hi ha hagut cap consolidació ni manteniment, i aquesta tipologia d’elements es perden irremeiablement.

    Per les seves dimensions i ubicació, probablement el forn estigui relacionat amb la construcció i manteniment del mas Garrigosa, antic mas Comelles. Segons BALLBÉ (1985), el mas Comelles és anterior a Garrigosa i juntament amb Andreu Vilanova i Manel Astals l’anomenaren “Forn  ibèric (erròniament) del Mas Comelles”.

    AJUNTAMENT de Matadepera (2009).  Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Tomo IV. Catàleg de Béns.

    BALLBÉ i BOADA, Miquel (1985). Masos i pairalies de Matadepera. Caixa d’Estalvis de Terrassa.

    BALLBÉ i BOADA, Miquel (1988). Matadepera. Pagesos i menestrals. Monografies Vallesanes, 9. Editorial Ègara. Terrassa.

    FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2009). Forns antics de ceràmica a la Catalunya Central. Dins Dovella, núm. 101; pàgs. 4 a 10.

    FONT SEGURA, Xavier (1985). Forn de les Pedritxes, Matadepera (Vallès Occidental). Campanya d’urgència (18 de juliol al 17 d’agost de 1985). Generalitat de Catalunya. Direcció General del Patrimoni cultural. Servei d’Arqueologia i Paleontologia.

    FONT, Xavier ; JUAN-MUNS, N. et al. (1989). Carta Arqueològica del Vallès Occidental. Arxiu d'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.

    FONT, Xavier (1997). Inventari del Patrimoni Cultural de Matadepera. Ajuntament de Matadepera.

    FONT, Xavier; MUNUERA, Jaume (2014). Matadepera. Patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.

    LACUESTA, Raquel; MOLET PETIT, Joan; RUIX DE GUINEA, Jesús Àngel (2001). Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Parc Natural de Sant Llorenç i Serra de l'Obac. Diputació de Barcelona. Serveis del Patrimoni Arquitectònic Local i de Parcs Naturals.

    SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.